tinc un problema? necessito ajuda?

bé, és que no sé què em passa últimament que em noto sola, no sé si a algú més li ha passat mai, però és aquella sensació que saps que no estàs sol i que tens a molta gent que es preocupa per tu i t'estima però no pots evitar sentir-te sol. penso en els amics de veritat que tinc i em pregunto quins continuaré tinguent quan estigui a la uni o quins vindran el dia del meu casament o el meu enterrement, i bueno això, que vaig començar a pensar això quan els meus pares es van separar (el meu pare ara passa de mi i no paga la pensió) aquest és un tema que encara no el tinc superat i des de llavors em vaig començar a trobar tots els defectes que una persona pot tenir. vaig començar a menjar molt i després provocar-me el vòmit, no perquè tingui anorèxia ni res sinó perquè no sé és una manera de desafogar-me. sé que no puc seguir així però no sé què més fer, cada vegada estic pitjor. em passo cada nit plorant i perquè he de tenir la vida que tinc i no la de qualsevol altre persona feliç.
suposo que no sóc la única persona a la que li passa però en fi..

Hola Hèlia,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per esriure'ns.

M'expliques un munt de coses, així que intentaré anar destriant una mica cada consulta:

És normal durant l'adolescència (i també en el món adult!) tenir moments on et sents sol. La tristesa és una emoció i com a tal, hem de viure-la. Quan et sentis així, deixa-la fer... no intentis combatre-la, simplement deixa que passi...

Pel què fa als amics... ningú sap què passarà d'aquí 5, 10 o 20 anys. Les relacions es construeixes i es mantenen dia a dia, també les d'amistat. Hi ha amistats que requereixen molta cura i d'altres que saps que en moments puntuals hi seran. No t'atabalis pensant en qui hi haurà al futur, centra't en les persones que tens ara i disfruta-te-les!

La separació dels pares és una situació nova i estressant. No és fàcil veure com la situació que vivies fins ara canvia i ara cal que t'adaptis a la nova situació. També tots els membres de la família s'han d'adaptar a la nova situació i tots necessitem el nostre ritme i espai. Si creus que necessites parlar-ne, explica-ho a la teva mare o al teu pare, ells t'entendran perquè també ho estan vivint. Si ho compartiu, serà més fàcil de portar.

Finalment has de PARAR de vomitar. Tu mateixa dius que primer menges molt i llavors vomites, has de trencar aquest cercle. Si sents que estàs nerviosa, trista o angoixada, busca altres maneres de desfogar-te: escriu, pinta, canta, colpeja un coixí.... busca maneres alternatives que no et facin mal, perquè en comptes de millorar la situació, l'empitjores.

Espero haver-te ajudat una miqueta.

Una abraçada bonica!
www.consultajove.cat