UN VEÍ ENCANTADOR * - *

Hola, ja sé que aquesta petició d'ajuda perquè em donis un consell sonarà una mica de tonta, però es que porto un cacau mental al cap impressionant.

Començo: Tots els meus veïns són gent gran però amb els que tinc "més relació" són amb dos, una noia de la meva edat i un noi que tindrà 16 o 17 anys.
El cas és que amb el noi només em saludo i de vegades ens donem les gràcies per haver-nos aguantat la porta (perquè de vegades coincidim i sortim junts del portal). Pel carrer ens creuem moltes vegades i ens saludem però mai passem de l'hola i del gràcies. Si, potser li hauria de dir jo alguna cosa si vull que la nostra "relació" sigui més que un simple hola però no sé com fer-ho ni que dir-li, sóc molt tímida.
Bé, espero que puguis ajudar-me :)

Hola Danoniino. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Estic segura que pots trobar mil i un tema que poden ser motiu de conversa ni que sigui de 2 minuts. Potser pel carrer, a seques, et pot costar més d'iniciar una conversa, però quan coincidiu al portal de casa teva és molt més fàcil de fer qualsevol comentari relacionat amb els estudis, la mandra que es té al matí, el temps, les presses, etc. Intenta ser espontània (encara que t'ho hagis preparat el dia abans) i no pensar en el què pot pensar o pot passar. Tots tenim aquest punt de timidesa, d'inseguretat, por de fer el ridícul, etc. quan estem al davant d'una persona que més o menys ens atrau, no ets l'única. Però l'hem de superar (i "passar" del què pot passar, del què pensaran de mi...) si volem anar una mica més enllà.No creus?
Gràcies per la teva confiança.Una abraçada!
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.consultajove.cat