Hola sweet. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Ja veig que hi ha diferents coses que et preocupen i et fan sentir malament. Anem per parts. La teva germana, té una discapacitat i s'enten que de vegades et pot estar més a sobre i demanar-te ajuda. I estic segura que li ofereixes però això no vol dir que hagis d'estar tot el dia a la seva disposició i pendent d'ella. Per tant, algun "NO" de tant en tant li anirà bé. Tu ets la seva germana, però no t'has de fer responsable d'ella. Parla'n amb els teus pares.
Tema amigues...no em dones gaire més informació. Però hi has parlat i els has dit com et sents, què et passa, que necessites el seu suport...? si no ho has fet, intenta-ho.
Està bé que facis classes de repàs per ajudar-te en el tema dels estudis. Però potser no cada dia...? També necessites desconnectar, relaxar la ment amb altres coses que no siguin els estudis, fer coses (esports, activitats esportives, sortir amb amics/gues, anar de compres, llegir, escoltar música, etc.) que t'aportin benestar físic i emocional, i que et permetin relacionar-te amb altres persones. Parla'n també amb els teus pares i fes-los veure aquesta necessitat. Si no te'n surts, parla amb una altra persona adulta (tutor/a, profes, tiets, etc.) que et pugui entendre i pugui fer una mica d'intermediària entre tu i els teus pares.
És normal que tinguis ganes de trobar una persona especial que et cuidi, et mimi, us dongueu carinyu...Això tu i tothom. Si tens més temps lliure podràs relacionar-te amb més persones de la teva edat i tindràs més possibilitats de fer amistats i de trobar aquesta persona.
Intenta parlar amb els teus pares o amb algú que t'hi pugui ajudar. Segur que es soluciona.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.consultajove.cat
