Primer de tot, vull aclarir que sóc noi i he patit bullying durant tres anys. Ara ja estic més bé, abans arribava a casa amb ganes de morir, cada dia pensava quina era la manera menys dolorosa de morir, cada dia amb la sensació que no mereixes viure..., bé, el que té el bullying. Un dia, però, vaig reaccionar vaig explicar-ho als professors i aquests van dir-ho als pares, de d'aleshores ja no em fan res, exactament no se que van fer.
El problema que tinc ara, és que l'assetjament que vaig patir m'ha deixat amb una autoestima pels terres. No m'agrado, penso que estic vivint per res, només em dedico a estudiar, no conec gairebé ningú, em sento sol, etc. Vaja, que no sóc gens feliç. M'agradaria que quan anés de festa, pogués anar amb més gent dels que són els meus amics i que em veig limitat a anar amb ells, m'agradaria ser estimat, he tingut una noia en la meva vida, que em va fer una putada gran, però la sensació que li importava a algú la vull tornar a tenir, però no crec que passi perquè sóc gairebé invisible per tothom. Un dels problemes que veig que tinc és que alhora de conèixer algú, no sóc gaire sociable, no vull dir mala persona, sinó que no destaco en res, i per tant es molt difícil per a mi fer amics.
Tot i així me'n alegro que m'hagin fet això a mi, no li desitjo a ningú que passi pel que m'han fet a mi. Els meus amics, que són 4 persones justes no saben que em sento així, intento semblar feliç quan sóc amb companyia. Si us plau, ajudeu-me, necessito viure!
InterPersonal Data: 16/12/2013 18:05
Hola terralliure. Sóc l'Assumpta Muns, psicòloga d'Interpersonal.
En primer lloc, me n'alegro que la situació de bullying que vas viure finalment s'acabés. Vas fer molt bé en dir-ho als teus pares i professors, que de fet són qui han de prendre les mesures pertinents al principi, sobretot per aturar aquesta situació i per donar-te suport.
Viure una situació d'assetjament (escolar, laboral, de parella, etc. ) habitualment deixa conseqüències a nivell emocional com les que tu expliques: baixa autoestima, tristesa, frustració, desilusió, desconfiança, dificultat per passar-t'ho bé, etc. I està bé que en siguis conscient, però no et pots deixar vèncer per aquestes i el pessimisme que de vegades t'arrossega quan passes per una cosa així. Frases com: "sóc gairebé invisible a tothom...", "no sóc gaire sociable", "no destaco en res..." no t'ajuden gens a sortir-te'n; per tant, han de desaparèixer del teu "diccionari". . Apren a acceptar-te, a respectar-te, a valorar les coses que ets i fas, creu en tu mateix!!!. Prou mal t'han fet com per ara fer-te'n tu. Si tens confiança amb algú del teu voltant, explica-li els teus sentiments, comparteix això amb persones que t'entenen i t'estimen. No els hi amaguis el què sents i demana ajuda a un o una professional si veus que no millores. La resta...vindrà sol. Ja veuràs.
Espero haver-te ajudat. Gràcies per la teva confiança.
Assumpta Muns Altarriba
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
