Hola enanita98,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per compartir aquesta experiència.
Pel què expliques, a l'hospital senties que estaves segura, que no et podia passar res i que si passava, hi havia tot el personal sanitari que estava pendent de tu, oi?
Però l'hospital no és el món real. Estic convençuda que si et van donar l'alta és perquè creien en tu, perquè et van veure prou capacitada per reconèixer tu mateixa els senyals d'alerta, i que sabràs què fer si apreixen. En això consisteix la recuperació: en reconèixer els nostres punts febles, saber-los detectar a temps i donar-hi una resposta.
En el teu cas, si notes qualsevol pensament que no t'agrada i que creus que pot ser perjudicial, és important que ho comentis al teu metge de referència. Diga-ho als teus pares i demaneu hora. I amb el metge valorareu si s'ha de fer alguna cosa o no. Veuràs com mica en mica sabràs reaccionar davant aquests pensaments, perquè cada vegada tindràs més eines. Recorda que no estàs sola!
Per últim només vull dir-te que ets una persona normal. Has viscut una situació delicada, però això no et fa menys normal que altra gent que ha tingut altres problemes. Deixa de considerar-te fora de la normalitat. Ho estàs fent molt bé! és molt bona senyal que tinguis por a recaure! i això ens indica que vas per bon camí!
Una abraçada ben forta!!
www.consultajove.cat
