Hola janii. Sócl'Assumpta Muns, psicòloga d'Interpersonal.
Me n'alegro que per fi t'hagis decidit a canviar aquesta situació. El fet que en siguis conscient ja és molt, vol dir que que has detectat el "problema" o la dificultat que tens, i que no vols seguir així.
Hi ha molta gent que els passa el mateix que a tu: no saben dir "NO". Inicialment pot semblar que això t'ajuda a estar bé amb la gent, a tenir més amistats, a no barallar-te amb ningú, etc. però a la llarga, tal i com et passa a tu, veus que algunes persones se n'aprofiten i sempre acabes perdent-hi tu. De vegades no sabem dir "NO" per por al rebuig dels altres, a que ens abandonin si diem el què pensem o simplement tenim una opinió diferent. Però després ens adonem que potser aquests que ens rebutgen no eren tant amics com ens pensavem, i es tractava d'una amistat més de conveniència que no pas real.
Les persones hem de poder expressar els nostres desitjos i les nostres necessitats amb llibertat, i ser respectats en les nostres opinions (sempre que les defensem amb respecte i educació). Si no, ens traim a nosaltres mateixos i estem malament.
A mesura que creixem tenim més necessitat de dir "NOS" i posar límits a les persones. I cal fer-ho. El saber dir "NO" va molt relacionat amb l'autoestima. Si tu no es respectes a tu mateixa, els altres tampoc ho faran.
Et recomano dos llibres: "Cuando digno no me siento culpable" (Manuel J. Smith). "Del autoestima al egoismo" (Jorge Bucay).
Endavant!!!
Gràcies per la teva confiança.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
