AJUDA!

Hola! Sóc una noia de 16 anys, faig 1,75 i peso 52kg i crec que tinc anorèxia.
Des de fa un parell de mesos tinc molt de complex amb el meu físic i em comparo constantment amb altres noies. Vigilo molt la meva alimentació: tinc un diari d’aliments on controlo les kcal dels aliments, sóc vegetariana des de fa mig any, m’autolesiono i de vegades tinc atracons i després intento vomitar, encara que em costa moltíssim... Si ingereixo més de 1000 i algo kcal em sento horrible amb mi mateixa… I no sé, després de tot, no m’he aprimat quasi gens…com a molt 3kg (al principi pesava 55kg o així).
No és que no cuidi la meva alimentació eh, perquè procuro menjar sa i equilibrat…però sense gaires calories. Però de totes maneres els meus pares es preocupen i sempre em diuen si tinc algun problema (amb el menjar, o personal…) i sempre em tiren indirectes de que si em vull aprimar i dels talls (perquè em vaig tallar a les munyiques i crec que ho van veure…però no m’han dit res) I la meva mare no para d’agoviar-me amb aquest tema i em diu que aver si he d’anar al psicòleg, i que aquestes pàgines que miro (nose si es refereix a les vegetarianes o les de proana) que m’estan menjant el cap. I també prompte em faré un anàlisi i una revisió mèdica, perquè vol sortir-ne de dubtes… I tinc por que em falti algo, perquè diu que llavors em farà menjar carn i peix i segur que no pararà d’agoviar-me… I em diuen que no tinc ganes de fer res, ni de sortir, ni d’estudiar… que abans era més activa nseq, però esque és ella que al no parar de controlar-me em treu el bon humor i les ganes de fer coses, perquè a l’insti i quan quedo no estic així. No tinc gens de relació amb munspares, però sobretot amb mamare… Però això no ve d’ara, i ja ho he acceptat encara que em dol ser tant freda. El que vull es que deixi de preocupar-se tant. I no sé com fer-li entendre que com més m’asfixi en aquest tema, menys receptiva estaré (no sé si m’enteneu..) Simplement vull espai, però no me’n deixa. Sóc conscient del que faig, només vull aprimar-me un parell de kilos, menjant sa. Per cert, no els hi he dit que em vull aprimar eh.. Bé, què puc fer? Merci!
Sou els millors❤
(Bé no sé com funciona això perquè mai he escrit res al consultori, però de vegades he vist al facebook que pengeu consultes i tal.. Us faria res no penjar-la? Esq tots els meus amics sempre miren adolescents.cat, i em fa cosa que ho llegeixin i pensin que ho he escrit jo.. gràcies!)

Hola! Ok, tranquila, no quedarà penjat a facebook. Per tot el que dius sembla que estàs patint un trastorn de la conducta alimentària, així que imagino que et deus sentir molt malament i que fa un temps que no ho estàs passant gens bé. Els trastorns de la conducta alimentària són malalties greus, que poden arribar a enfonsar la vida d'una persona. Però tot i ser malalties greus es poden curar sempre i quan la persona afectada rebi l'ajuda que necessita. Per això és molt important que parlis amb els teus pares. Sé que costa fer-ho, però és imprescindible, ja que és l'única manera de que rebis ajuda i puguis sortir del problema que tens. A més, pel que dius els teus pares ja sospiten el problema que hi ha i no els hi agafarà de nou. Quan els hi diguis t'agrairan que ho hagis fet i es posaran en marxa per ajudar-te. Tu no tens la culpa del que t'està passant, i ells tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te, així que dona'ls l'oportunitat d'ajudar-te. Si necessiteu orientació sobre què fer truqueu-nos a Fundació Imatge i Autoestima: 93 454 91 09. Molts ànims i motls petons!!