Maltractament psicologic? AJUDA

Hola, m'agradaria que hem donguessiu alguns consells. Visc amb els meus pares i la meva germana petita, la meva mare sempre em parla malament (cridant-me, sense respecte, m'insulta, hi ha cops que hem diu puta, inutil i coses per l'estil...) em fa sentir MOLT malament. El meu pare em diu que m'aguanti i calli, pero ja porto un any igual i ja no puc més. Intento dir-li a la meva mare com em sento i que em dongui una explicacio pero sempre acaba dient-me coses dolentes (referinse a que em drogo, que no sere res a la vida, quan en realitat no em drogo ni tinc intencions, i soc la empollona de classe que sempre aprova en bona nota). Quan els dissabtes o diumenges (perque entre setmana ja ho he intentat i es impossible), pregunto per sortir per la tarde o el mati sempre em diuen on vas? en qui vas? on estareu? que fareu? qui mes vindra? preguntes aixi i per molt que les respongui no hem creuen... Acabo per quedar-me a casa (plorant alguns cops) perque no se que fer ja. Si alguna tarda surto es el mateix, pero a més,a l'arribar la mare m'olora el cabell, la roba, ma de mirar els ulls durant un rato, hem fa les preguntes mil vegades inventanse q es mentida... NO PUC MES. Em passo dies plorant i passant-ho malament, a l'institut faig bona cara i no explico mai res, pero quan ploro sempre sem nota i ho acabo explicant a les amigues. Elles em diuen que parla amb la mare, pero esque si ho intento es impossible que s'acabi posant al meu lloc o ho vulgui solucionar perque al dia seguent ja hi torna. Jo al seu lloc m'hi poso, i en part entenc la seva preocupacio si no fossa com soc, pero soc responsable i se que he de fer per tenir un bon futur.. llavors crec que no s'hauria de preocupar tant i protegir-me tant excessivament, em fa molt de mal. No puc sortir mai de festa, MAI. Si pregunto per sortir els dissabtes i divendres fins les 11.30, es no, perque no, i no surtiras, perque has de sortir?, les preguntes habituals de on vas, amb qi... No puc seguir molt temps aixi. Faig molt d'esport i menjo relativament poc perque mai tinc gana i estic plorant al llit. Els meus pares se n'adonen que no estic be, pero tant els hi fa... No se que fer ni que dir, ho passo molt malament. Doneu-me algun consell. Petons, gracies i ho sento pel paragraf tan llarg:/

Hola bonica!!
Està clar que entens que la teva mare t'estima tot i que la manera com t'ho demostra és amb un excés de control i sobreprotecció. Si parlar amb ella no et funciona t'aconsello que li escriguis una carta explicant-li com et sents i què t'ensenya la vostra relació actual. Busca fotos de quan eres petita i recupera bons records explica-li que creixer és inevitable però que tot el que t'ha ensenyat ho tens dins teu, fes una llista de les coses que ella t'ha ensenyat durant la teva infància i quan arribis al moment actual explica-li que els crits i les males paraules no t'estant ensenyant res bo, que no et sents estimada si no confien en tu, demana-li què necessites per sentir-te estimada i diga-li com t'agradaria que fos tot plegat, afegint-hi la teva part, és clar, què estàs disposada a fer tu perquè sigui tot millor.
No li facis retrets, sinó més aviat suggeriments, idees, per estar tots millor a casa i guarda't algun moment durant la setmana per estar tu i ella soles, per compartir alguna cosa i que ella senti que estàs encara a prop seu i que li expliques les coses que et passen, que confies amb ella.
Espero que t'ajudi a recuperar la teva relació amb ella!

Molts i molts ànims!!
una abraçada,

Marina Marull
www.interpersonal.cat