Hola!
entenc pel que estàs passant, i sé que no estàs en una situació fàcil. Mira, al llarg del nostre desenvolupament creixem i madurem a ritmes diferents, cadascú té un ritme propi, personal, però això s'aguditza a l'adolescència i a vegades fa que algunes amistats se'n vegin perjudicades. Intenta no esverar-te i abans de jutjar al teu amic escolta'l. Ell sap que no aplaudiràs el seu comportament i precisament per això et defuig, segurament sap que està malament el que fa, però no n'hi ha prou amb això per frenar-se i té por que tu l'esbronquis i l'alliçonis. No ho facis, diga-li que tot i que no comparteixes el que està fent per tu és més important la vostra amistat i que sempre podrà comptar amb tu pel que sigui. Els vostres camins no tenen perquè ser iguals, a mesura que aneu creixent cadascú de vosaltres prendrà les seves decisions i no sempre seran les mateixes, ni tenen perquè ser les millors, a vegades s'apren més dels errors que de les victòries, deixa'l que sigui ell mateix qui s'adoni que el que fa no està bé, però no tinguis presa, necessitarà el seu temps per adonar-se'n, mentrestant limitat a escoltar-lo sense jutjar-lo però diguent el que penses sense recriminar-li a ell.
Així podràs mantenir la seva amistat.
Molta sort!!
Marina Marull
www.interpersonal.cat
