Una història complicada

Va comença tot fa 3 anys quan feiem 3r d'Eso... em van posa amb un noi a la classe i erem molt amics, quan va acabar 3r em va començar a agradar, vam parla durant l'estiu i em va dir de quedar i digem-ne que vam tonteja una mica pero no vam quedar. Va començar 4rt d'Eso i ens feiem molt, encara anavem a la mateixa classe. Per halloween ens vam lia pero nose perquè ell ho va negar(suposu que s'avergonyia de mi)i ens vam estar molts dies sense parlanse. Al cap de 3 mesos vam quedar pero no va pasar res..ens vam tornar a enfadar. Desprès de molts dies vam comença a parla però no era el mateix,parlavem com coneguts... jo l'estimava molt la veritat.
Va arribar a l'estiu i un dia sem va parar el cap. Li vaig fer un text recordant-li tot el que haviem passat i també li deia que l'estimava. Em pensava que no em diria re o que em diria que no sentia res per mi, que nomes voldria amistat pero em va respondre que ell tambe havia sentit alguna cosa feia temps i que li havia agradat xerra amb mi i coses d'aquestes.. tot parlant, vam dir de quedar per parla les coses cara a cara i vam quedar pero no vam aclara res. Vaig obrirlu per parla pero nose per que em va blokejar pel whatsapp.Mes tard vam quedar i ens vam tornar a liar, em va dir de comença de 0 pero aixo no va ser aixi, passava de mi pel whatsapp i jo no sabia que mes fer... més tard vam quedar per aclarar definitivament el que voliem els dos perque ell deia que volia parlarne cara a cara pero vam quedar i no en vam parla. Em vaig cansa i li vaig dir "fins aqui he arribat que vols fer? em fas mal,primer vols una cosa i desprès no", i em va blokejar, suposu que el devia agobiar pero jo estava malament.
Fa un mes que no se res d'ell pero no puc viure sense ell. El vull obrir per dir-li perquè no saclara amb el que vol perque primer vol una cosa pero desprès em blokeja. He deixat el meu orgull pel terra durant tot aquest temps i ja no se que més fer, sento vergonya al pensar tot el que m'ha fet passar i em sento tonta pero, ell es la meva felicitat.

Per una part no se si obrir-lo perque si m'ha blokejat es per alguna cosa pero, es que mel trobu per l'insti i em mira.. que puc fer?
pd: no se si s'enten, és una història molt confusa, ni jo l'entenc...

Hola Anonima,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Pel què he entès, aquest noi no acaba de tenir les coses clares i tu en pateixes les conseqüències.

Has portat molt bé aquesta història, no pateixis perquè no has deixat el teu orgull per terra, al contrari! Li has demanat que sigui clar i que et digui què vol. És ell el que no s'està comportant bé aquí. Crec que ja li has donat l'oportunitat d'explicar-se i ell no l'ha aprofitat. Tu li has facilitat les coses perquè ell es pugui expressar, però no ho ha fet.

Ara has de pensar què fas amb aquesta actitud que té ell. Pots seguir intentant que et faci cas, però recorda que una persona sol repetir el seu comportament. L'altra opció, per molt dolorosa que sigui, és deixar-lo anar. És a dir, oblidar-lo i centrar-te en tu.

En tots dos casos et donaré un consell: no deixis en mans de ningú més la teva felicitat! Ningú és responsable ni culpable de la teva felicitat excepte tu.

Una abraçada ben forta!
www.consultajove.cat