Timidesa

Hola,
Sóc molt tímid. Quan dic molt, és molt. No se si també pateixo pànic escènic però sóc incapaç de sortir davant d'ún públic i parlar. Fins i tot quan estic parlant i em miren varies persones, em començo a encallar (encara que siguin amics). El problema és que ja estic a la universitat, i fins ara els professos em tenien em compte aquest problema. Ara a la classe som més de 40 persones. Les meves notes són altes però quan em pregunten alguna cosa a classe el meu cap es torna en blanc, es com si se'm paral·litzés, cosa que m'obliga sempre a dir "no ho sé a les preguntes que em fan". A les classes ho passo fatal, i quan veig que els profes fan preguntes aleatories per respondre davant de tota la classe, em poso a tremolar i a suar. El cor em va a 100.
Creieu que m'ho tenen en compte..? Per sort no he tingut cap exposició oral, però quan hi penso ja em fa mal de panxa. Creieu que seria possible parlar amb el profe i demanar-li per fer-la a soles?
Penso que els prfessors els hi suda bastant aquest tema i no dic res per por que em diguin que és el meu problema i que estic a la uni.

Hola c1123!
Això que m'expliques em sona molt! mira jo també tenia aquest mateix problema quan era més jove i no et diré que amb l'edat desapareix però si que s'aconsegueix millorar molt. Primer de tot hauràs d'aprendre a relaxar-te, quan vegis que et poses molt nerviós si et pregunten alguna cosa, respira profundament i prova de respondre tranquil·lament, sense pressa, com més vegades aconsegueixis fer-ho més segur et sentiràs amb tu mateix i aniràs millorant, ja veuràs. A mi també em funciona bastant sincerar-me i fer servir el sentit de l'humor. Pots dir alguna cosa com: "perdoneu, estic nerviós, no m'agrada gaire parlar en públic". Quedaràs parat de la reacció de la gent! gairebé sempre et sentirà més acompanyat i no tan sol. Pensa que hi ha molta més gent del que et penses que els hi costa parlar en públic, o sigui que empatitzaran amb tu de seguida. I pots aprofitar per fer una broma del tipus: "si donguessin un premi al més nerviós segur que jo guanyaria!" El nostre cos davant de situacions estressants per nosaltres, activa una sèrie de mecanismes relacionats amb l'adrenalina que es manifesten en: taquicardia, tremolor, vermellor a la cara,... tota una sèrie de símptomes que ens deixen en evidència davant la gent i ens fan passar una mala estona. Fixa't en què et passa a tu i intenta posar-hi remei, per exemple si tremoles, enlloc d'agafar amb la mà un sol full, posa-hi a sota una carpeta (el pes d'aguantar-la farà que ningú vegi que et tremolen les mans) i així amb cada cosa, i amb les que no hi puguis posar remei, utilitza l'humor: "no, no m'he cremat prenent el sol, és la timidesa que em deixa com una gamba!"
I per últim intenta no deixar res a la improvització, prepara-t'ho bé i si pots fes una assaig a casa davant d'algú de confiança que podrà dir-te els teus punts forts i el que has de millorar.
Sigui com sigui, has d'anar trobant la manera de superar-ho, les pors hem d'intentar afrontar-les per aconseguir fer-les més petites. Si les evitem l'únic que aconseguirem és que guanyin força i s'apoderin de nosaltres!
Molta ànims!! N'estic segura que ho superaràs!!
Marina Marull, psicòloga a InterPersonal Vic.

marina.marullpsicologa@facebook.com. www.interpersonal.cat