Ajuda

Hola, vull demanar-vos ajuda a vosaltres, perque no vull que la meva família, ni novio, ni amics es preocupin per això, ja que tampoc m'agrada que estiguin a sobre meu. Fa cosa de dos anys, o algo així, vaig començar a tenir molts problemes, de tot en general. va començar tot quan jo anava a 2n d'ESO. Em vaig enamorar d'un noi, i aquest em volia quan ell ho decidia, i jo com una tonta, hi anava. Vaig començar a pensar que no es fixava amb mi pel meu físic, llavors vaig començar a deixar de menjar, i alguna vegada vaig anar a vomitar. A casa també vaig tenir serios problemes amb la meva germana, em deia que estava gorda i que era molt lletja... Jo cada vegada menjava menys, i em maquillava més perque pensava que estava més guapa. Va haver-hi una època que vaig enfadar-me moltíssim amb la meva millor amiga, que es bàsicament com una germana, vam estar molt de temps enfadades, llavors, amb això, sumali que una amiga meva es va liar amb el noi que m'agradava el dia del meu aniversari, me germana va tenir un accident amb la moto i tot i que estavem sempre discutint, si li psses algo, m'agafaria algo, perque me l'estimo, cosa que ella no m'ho demostra casi mai.l.. els meus pares no em feien cas, i el cavall que jo muntava se'l van comprar, un cavall que portava 6 anys muntant, doncs vaig acabar que no podia més, i em vaig començar a tallar, perque preferia sentir dolor físic que psicològic. Més d'una vegada havia pensat en treure'm la vida, perque pensava que no valia la pena viure si el meu final era la mort, com la de tothom. Vaig escriure una carta als meus pares amb tot el que sentia, llavors em van portar al psicòleg, i la veritat es que em va servir de molt, i que també vaig conèixer a un noi, amb el que gràcies a ell, em vaig oblidar de l'idiota que no feia més coses que fer-me mal. Amb aquest noi vaig començar a sortir, i encara estem junts, portem 1 any i 3 mesos, i sóc molt feliç amb ell. Però la meva germana segueix tractan-me malament, i dient-me coses molt lletjes, segueixo sentint-me molt malamemnt amb el meu cos, perque no em veig bé,i no hi ha res que em faci veure'm bé, perque jo no ho crec, tinc un nus dintre meu que no em permet descriure aquest fet, que lo únic que em surten són llàgrimes cada vegada que penso en això, i que no sóc gens atractiva com m'agradaria ser, m'agradaria ser una noia que està primeta, i té bon tipu, vull ser aquesta noia, però no hi trobo la manera. Segueixo sentintme com una merda, i nose perque, crec perque ja es una costum, i no em puc desfer d'ella. Necessito ajuda, suisplau.

Hola zini99! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc que has estat patiment per com has viscut tots aquests aconteixements que has viscut. Segurament, que com dius, anar al psicòleg et va ajudar a aprendre estratègies per anar portant el que et va passat. És molt positiu !!

També et diria que si sents que per la teva ment encara passen aquests pensaments tan exigents sobre com hauries de ser, potser valdria la pena tornar a demanar un cop de mà per acabar de fer un repàs del qeu vas aprendre i tractar, també, el tema de com et veus i d'acceptar-te.

Hem d'anar en comtpe amb els pensaments exigents, ja que ens poden fer creure que no som vàlids. I no és cert, tothom té potencialitats i coses a millorar i hem de ser capaços de posar l'enfoc cap a les nostres, virtuts, qualitats i habilitats.

Una abraçada,

Eli Aulet www.interpersonal.cat