DesEsperAdamenT..

Com pot ser que una persona duri 8 anys aproximadament estant fatal psicològicament, sense amics, existint però no vivint la vida, sentint-se sola, que tingui atacs d'ansietat, però tan petits que ningú se'n dona compte i que no li vingui cap xungo? I que ningú se n'adoni que ho està passant malament? Quan temps pot durar una persona estant malament psicològicament sense suïcidar-se? o que vingui un patatus (referint-me a un atac d'ansietat xungo, etc.)de tan malament que estàs?
Per aquí hi ha una persona que està farta de sentir-se malament. Farta de sentir-se sola. Farta de no entendre's. Farta de tanta soledat. Farta de no trobar ningú amb qui es sent bé. O farta de que la gent que li caigui bé no sigui correspost. Farta de la vida. I així podria continuar. Aquesta persona s'ha plantejat el suïcidi, però no té cul.lons de fer-ho perquè tot i això té l'esperança que les coses canvii, però també sap que si no és ella que ho fa ningú farà per ella. No sap com fer-ho i vol un cop de mà. La família no l'apoia, no té a ningú. Va al psicòleg un cop al mes o cada 2, però amb això no en té prou. no té diners per pagar res més.

Hola bonica!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Moltes gràcies per la teva sinceritat, hi ha molt dolor darrere aquesta consulta i potser fa molt temps que dura. Dius que estàs anant a un psicòleg, però li has comentat exactament com et sents? Potser seria interessant que imprimissis aquesta consulta i li ensenyéssis, seria una manera de poder-te despullar emocionalment.
Pensa que el psicòleg només pot treballar amb allò que tu li ensenyes, per tant, si no li expliques tot, tampoc et pot ajudar del tot.

No sé si coneixes la relació entre els pensaments i l'emoció, però aquí te l'explico. Sovint el que pensem afecta a com ens sentim i al revés, allò que sentim fa que pensem d'una forma o altra. És a dir, si estem tristos, tendirem a veure-ho tot de color gris i fosc i acabarem pensant que tot va malament.

Sé que no és tan senzill, però et demanaré que facis una coseta:
- Quan et vingui al cap que estàs sola, pensa en almenys una persona que estigui al teu costat.
- Quan acabis el dia, pensa en alguna cosa que t'hagi fet sentir bé (ni que sigui el tros de xocolata que t'has menjat, o el vent que t'ha tocat a la cara)
- No anticipis al futur. Vés dia a dia. Aixeca't al matí i pensa: "avui trobaré un moment per somriure".
- Surt de casa: passeja, fes excursions, fes esport...

Com tu dius, és feina teva sortir d'aquest món gris. Demà no haurà canviat tot, però tu pots fer petites coses que li donin color a cada dia.

Ets molt valenta, aprofita-ho i posa-t'ho a favor teu!
Una abraçada molt forta!

www.consultajove.cat