no te sentit

La veritat és que no sé ni perquè explico això. Porto un temps una mica així, no tinc motius per estar deprimida la veritat. Tot m'està anant prou bé.
Em sento una mica decepcionada per alguns amics i suposo que es per això que he decidit no sentir res. És a dir visc però no deixo que m'afectin les coses, és com que ja més igual tot. No sé que fer per deixar de sentir-me així perquè tinc un nòvio que m'estima, uns amics que també m'estimen malgrat que uns pocs m'han fet mal sense adonar-se'n i una família que m'estima.
Què em passa? És el fet de començar la universitat que m'ha fet madurar d'alguna manera? Necessito tornar a ser la persona que era. Tan ingenua com abans perquè ara mateix la veritat és que això de veure que la vida no és com t'esperes no em motiva de cap manera.
Potser té a veure amb la meva poca autoestima, la veritat és que soc bastant inútil a l'hora de fer les coses. Fa poc em veia més capaç de fer-ho tot però ara mateix hi ha certes actituds que m'han fet tirar enrrere de cop.
També em sento més mala persona pel fet de no preocupar-me tant per tot com feia abans. Veig el meu voltant i els meus pares es barallen força continuament. L'amor s'apaga amb el temps tant si vols com si no? Ja no val la pena lluitar per res?
Miro al meu voltant i ja gairebé res té sentit.
Sóc una persona alegre per això sempre que estic amb els meus amics i amigues o amb el meu nòvio però, ha canviat el meu punt de vista tant radicalment?

No espero una resposta querent perquè no té gaire sentit el que he dit. Només alguna resposta que em faci veure les coses més positivament o no ho sé. Moltes gràcies igualment per la vostra atenció! Petons.

Hola Helsp,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Intentarem anar a pams i separar les coses.

No m'acabes d'explicar què és el que t'ha decepcionat tant d'alguns dels teus amics, però et diré un parell de coses: En tot moment parles que "alguns" t'han decepcionat i que no ho saben. Per què no proves de parlar-hi i explicar-los com et sents? Potser així els donaràs l'oportunitat que rectifiquin... En segon lloc, encara et queden amics amb qui confies, no? A la nostra vida hem de prendre decisions i una d'elles és decidir quina gent volem que hi sigui, així que queda't amb aquelles persones que et facin sentir bé!

Referent a la teva autoestima, com diu la paraula, és una cosa que t'has de gestionar tu mateixa. Evita dir-te coses com "inútil" perquè només et fas mal. Busca aquelles coses que et surten bé, aquelles per les quals la teva família i els teus amics t'admiren, Veuràs que tens més qualitats de les que et penses!

Pel què fa a l'amor... no hi ha dues històries iguals, així que no t'emmirallis amb ningú. Tu cuida la teva relació i si algun dia t'adones que no en tens prou o que ja no l'estimes, deixa-la.

Segurament estàs passant una època una mica grisa. A vegades la vida ens fa algunes sacsejades que fa que ens ho plantegem tot un altre cop. Fes-te un favor, torna a escriure aquest correu, però posa-hi aquelles coses que sí que funcionen i que sí que et fan sentir bé.
(a vegades cal canviar les ulleres que portem)

Una abraçada ben forta!
www.consultajove.cat