la meva mare i el meu novio

Hola, tinc 17 anys i estic amb un noi. Estic de meravella amb ell i no el canviaria per res del món, però ma mare (que abans era la típica pesada que demanava a les meves amigues si tenia novio o si m'agradava algú i pareixia que volia que tingues novio) no l'accepta. Ella no vol que estigui amb ell. No m'ho diu directament, però el critica tot el temps i intenta posar el meu pare en contra d'ell. Sé que si tot segueix igual, em cansaré de la situació i tiraré la nostra relació per la borda i ho passaré fatal tot per tenir contenta a ma mare.
No demano que em deixi que ell sopi a casa els dies que estudio per així veure'ns mitja hora, no demano que aparenti ser la sogre perfecte, només m'agradaria que acceptes que estic amb ell i que és la persona a la que estimo.
Què puc fer perque ella obri els ulls i se n'adoni que ens estimam i deisitjam estar junts? Què puc fer per demostrar-li que soc la de sempre, només que ara hi ha una persona molt especial a la meva vida? He intentat xerrar amb ella, però es tanca en banda i comença a insultar-lo i a mal xerrar d'ell.
Necessit urgent una resposta perque no aguantaré molt més i deixaré que se m'escapi aquesta persona tan especial.

Hola!!!

les mares o els pares a vegades s'oposen a les relacions dels fills per por de perdre'ls i això dificulta que gaudeixis plenament de la teva parella. La teva mare necessita temps i comprensió. Si no pots parlar amb ella prova de fer-ho a través del teu pare, potser a ell l'escolta. Enlloc d'intentar convencer-la, diga-li que l'entens, que t'imagines que per una mare mai hi haurà ningú prou bo per la seva filla i que potser a tu, quan siguis mare, també et passarà i que recordaràs el que us està passant ara.
El que no has de fer mai de la vida és deixar la teva parella perquè algú, sigui qui sigui, s'hi oposi. Només has de trencar una relació si vols fer-ho, per pròpia voluntat, mai per voluntat dels altres, ja que no solucionaries res.
Tingues molta paciència i intenta entendre-la, a la llarga ja veurem que passarà, però sigui el que sigui, ha de ser la teva decisió, no la de la teva mare.
Acceptar que un fill creix i es separa de nosaltres no sempre és fàcil.

Ànims!

Marina Marull
www.interpersonal.cat