Cosetes... responeu aviat!:3

Ei bonesss!
Doncs mira, res, una tonerieta.
El meu problema és que no sé d'on treure la motivació, sobretot pel que fa els estudis. Trec notes pèssimes. Principalment perquè no sóc gaire intel.ligent, però en segon lloc perquè no sé què fer per posar-m'hi.. sento ganes d'aprendre coses noves, però cada cop que m'hi poso i no entenc alguna cosa doncs em resigno a la meva ignorància i ho deixo estar. És com si tenir un futur acceptable per mi no fos un motiu suficientment gran com per avesar-me als estudis i esforçar-m'hi de valent. És molt fàcil dir-ho, però a l'hora de fer-ho... no puc. És que cada minut que em passo amb un llibre davant dels nassos és un minut de patiment, per mi. I no sé per què. Se'm fa etern estudiar. Potser vaig errar-me al triar batxillerat... gran cagada, si és així. Què faig? Com em puc motivar? A més em sento abatuda moralment, i se'm fa difícil concentrar-me. I sóc molt despistada i desorganitzada des de sempre, un desastre. Això també em perjudica. Algun consell?
PD: MOLTES GRÀCIES!! No féu això public ehh jajaj
i per cert, us puc proposar una notícia? Sé que aquest tipus de coses interessen molt als adolescents :D Podeu fer un article on poseu l'origen i el significat dels noms catalans (almenys els més conegudets), per exemple, el meu (que és Sílvia), és un nom romà per tant ve del llatí i vol dir bosc. Helena és grec, per exemple. Podeu fer dues llistes una amb noms femenins i l'altra amb noms masculins i explicar-ne l'origen. Crec que l'etimologia dels noms propis és una cosa que ens interessa molt. Atès que avui amb uns amics en parlàvem. Així que si ho publiqueu em fareu un favor enorme a mi i a molts més!!! Animeu-vos va, no hi perdeu res!
Petons!:3

Hola Sílvia,

Moltes gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Tinc la sensació que aquest curs se t'ha fet una muntanya i cada vegada la veus més gran. Els estudis, com tot el que requereix una mica de constància, consisteix en un entrenament. M'explico: oi que no pots anar a córrer una marató de 40 km si no estàs entrenat? Doncs és el mateix.

Jo et recomano que en comptes de posar-te a estudiar i obligar-te a passar-hi hores, vagis ampliant mica en mica. Proposa't, per exemple, passar-te una hora en una assignatura. Posa-hi tot el teu esforç i voluntat i llavors, quan s'hagi acabat, premia't amb alguna cosa. Veuràs com a poc a poc, aquesta hora se't fa curta. Serà el moment per anar augmentant l'estona que dediquis als estudis.

També et donaré un parell d'estratègies si t'encalles en alguna cosa:
- apunta-ho en un full a part. Llavors a classe li comentes al professor o algun amic teu que t'ho expliqui.
- Canvia d'assignatura. Quan vegis que portes molta eston)a amb una cosa i no t'acaba de sortir, aparta-ho una estona i fes alguna altra feina (de classe eh)

A poc a poc, és una carrera de fons, ja veuràs com aniràs agafant l'hàbit. Es tracta de trobar l'equilibri entre l'esforç i la mandra.

Una abraçada!
www.consultajove.cat