Preocupada per La meva cosinaaaa

Hola! La meva cosina petita de 16 anys em preocupa una mica.
Esta bastant obsessionada amb el pes, abans potser si que li feia falta una mica de les cuixes aprimar-se, però ara s'ha aprimat i està guapissima!! a mi m'encantaria estar com ella! De fet mai l'havia vist tan guapa, ha canviat en molts aspectes, i en realitat no la conec molt perquè des que ens feiem gran sembla que em va pedre confiança, cosa que m'afecta molt, però ens portem bé, lo únic que no m'ho explica tot... i per part de la seva altre família té una altre cosina que es porten molt bé, cosa que em fa una mica de gelos.
En general m'alegro molt per ella, pq abans semblava que li costava fer amics, etc. però ara ha canviat i té molts amics, etc. o això és el que penso, però el cas és que em preocupa lo del pes.
La seva mare, la meva tieta tb està preocupada, perquè ho veig que la preocupa i tal..
El que fa és per exemple, que no menja tals aliments, com per exemple, bledes i patates només menja les bledes. Porcaries no menja res. Segueix una mena de dieta. Ella diu que menja lo normal, és a dir segueix la piràmide alimentària i vigila una mica i ja està.
Però ara està super bé i ella vol seguir aprimant. Li he dit que esta bé, però ella diu que li falta una mica. Potser són imaginacions meves, però va molt sovint al lavabo i s'hi està bastanta estona. no tinc ni idea del que fa, potser simplement va al vàter, però jo he arribat a pensar si es provoca el vòmit...
A més em vaig enterar per la meva tieta que es pren pastilles per regular la regla, pq ha estat mesos que no li baixava... a més no fa molt m'he enterat que també li baixa la pressió o alguna cosa així. No és una mica suspitòs?
A més em fa preocupar tot això, perquè jo també he passat per coses així i no tinc gaire bona autoestima, i ella no ho sap, però m'havia provocat el vòmit jo i tot.., i no ser em preocupa una mica la seva salut. Però per altre banda, la veig molt bé, jo la veig bé que està bé emocionalment, i potser si tingués un trastorn no estaria tan bé, no? Però ja et dic que tampoc puc dir molt perquè no m'explica res...

Hola,
Pel que expliques, la teva cosina podria estar patint un trastorn de la conducta alimentària... Les alteracions que fa amb l'alimentació i el desig de perdre pes malgrat ja estar prima, podrien poder estar explicant una greu malaltia com ho és l'anorèxia nerviosa o la bulímia nerviosa. Caldria que un especialista confirmés o descartés el què li passa. La teva tieta expliques que està preocupada ja que està veient el canvi que ha fet i les alteracions que presenta. Tu creus que està contenta i que totes les coses li van súper bé... Moltes vegades la imatge que donem a l'exterior no és el que sentim per dins. A vegades, pel fet d'estar malalt i la negació a acceptar-ho fa que la persona simuli una alegria que no és normal. Sembla que la teva cosina no accepta massa el què li passa. Jo us aconsello que pugueu contactar amb l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (www.acab.org) per tal que pugui orientar als teus tiets i explicar els passos que cal fer en aquests moments ja sigui per confirmar o descartar un possible trastorn de la conducta alimentària. No dubteu en contactar-hi!

Una abraçada,

Sara.