AMOR i ESTUDIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Hola, moltes gràcies per respondre'm, començo amb els 2 problemes:

1r. Jo estic ''sortint'' amb un noi de la meva classe desde juny som amics desde 5e de primaria i ara fem 3r d'ESO ho dic perque sapigueu el curs i bueno he ficat les '' a sortint perquè encara no ens hem fet cap petó ni res, al estiu vam quedar 4 cops i un d'aquests cops casiens el fem pero no, a lo que iba, em va dir abans d'entrar a l'insti que poder les coses canviarien perque ell es vergonyosisim i li faria molta cosa estar amb mi davan dels de la classe (això no m'ho va dir ell, ho opino jo), ara fa un mes que fem classe i esq hem parlat poquisim, a vegades penso que m'amarga la vida pero quan parlem me la alegra molt, jo ja no se que fer per poderli parlar, perque li demano bolis llapis de tot i esq nse que fer...estic molt trista, li vaig dir que què li passava i em va dir que etsava molt cansat aquests dies, que es trobava malament i que no tenia ganes de parlar amb ningu però a classe sempre `parla amb una de les meves millors amigues i crec que li agrada (abans de l'estiu s'odiaven pero gracies a mi ja no, cosa que crec que la he cagat pq tinc por que me'l robi), ell també em va dir que em seguia estimant pero no se.. perque la meva amiga te un cos espectacular i jo no..estic mes o menys grassa i crec que no el mereixo perque es tan bona persona...i per culpa de tot això a casa sempre ploro, estic trista molt trista i mai ric cosa que jo en si soc una noia molt riallera com em diu ell, i que el riure es una de les coses mes maques que tinc i si no ric no visc i si, te rao perque a vegades sento com si estigues morta. Que puc fer per superar tot aixo i tenir valor per preguntarli si li segueixo agradant? Ah i m'he deixat una cosa, SEMPRE està amb algu, o sigui o amb la seva millor amiga o amb les altres amigues
2n. A mi no es que se'm donin molt bé les mates i bueno ara que hem passat a 3r ens han separat en grups i la profe nose perque m'ha ficat al grup dels mes llestos (diu que creu que tinc capacitat cosa que NO) i els meus pares no deixen que parli amb ella pq em baixi de grup perque pensen el mateix que ella, i el problema no es les mates sino, qui esta a la classe, per sort una de les meves millors amigues es una crack i em pot ajudar sincerament si no estigues ella a la classe nose que faria.. i bueno a la classe hi ha gent amb qui no em sento comode i como no tambe esta el meu ''amic'' i quan la profesora comença a fer sortir a la gent a la pissarra em donen ganes de plorar i vomitar perque de veritat soc tan vergonyosa que em posaria a plorar davan de tots i nose que puc fer per no tenir tanta vergonya en quedar malament davan de tanta gent i d'ell, esq si segueixo aixi..em donen ganes de matarme.
AJUUUD

SIUSPLAAU CONTESTEUU, esq nose que passa que no puc veure la respostaa

Hola ANONIMA00. Sóc l'Asssumpta, psicòloga d'Interpersonal.
En relació al primer punt. Entenc que t'agradi aquest noi i vulguis saber per on passa, si tu li agrades, etc., però crec que tu vas a un ritme i ell en un altre. Si a sobre és vergonyós i tímid, potser encara li costa més. Crec que, en principi, hauries de tenir una mica més de paciència i respectar el seu ritme i les seves decisions. Si això a tu et posa molt nerviosa i veus que ell encara segueix així d'indecís amb tu, pots demanar-li obertament a veure què sent per tu i aclarar la situació. També tens dret a saber què sent i què en pensa ell, està clar. Però no t'obsessionis amb el tema de la teva amiga ni et comparis tant amb ella ni amb la resta de persones en general. Ja sé que el físic és una cosa important, i més a la vostra edat, però has de saber que per sort no ho és tot i que tothom té una bellesa diferent a la de la resta. Segur que tu la tens...(aquest somriure que expliques, etc.). Accepta't i valora't més.
En quan al segon punt, et diria una mica el mateix. Confia en tu mateixa. Si t'han posat en aquest grup de mates és perquè la profe veu que tens un nivell per estar-hi...Superar aquesta vergonya, que a tots ens ha pogut en alguna ocasió, no és d'un dia per l'altre però cal que ho facis. Com? deixant de ser tant exigent amb tu mateixa, valorant-te més en tots els aspectes, intentant passar del què diguin la resta de persones (com a mínim d'algunes...). Autoestima, autoestima i autoestima. I pensar que si alguna cosa no et surt tant bé com voldries...no passa absolutament res.
Deixa't anar i pensa més en positiu: "m'agrada com sóc i me'n sortiré"...Vés-t'ho repetint uns quants cops al dia, escriu-t'ho en un lloc on tu sàpigues i ho puguis llegir fàcilment...
Gràcies per la teva consulta. Un petó.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat