Millor amic

Hola. Os explicaré la meva historia.

Fa 3 anys vaig retrobar-me amb un amic de la infància. Vam començar a parlar per Chats i després vam passar al Whatsapp. Ens vam començar a fer molt amics fins que vam acabar sent millors amics. Ens vetllam 5 o 6 cops a l'any i aquells dies eren increïbles. Després d'un temps ja no ens vam poder veure mes però ens vam unir molt més. Parlàvem tot el dia. Quan ens aixeca-vam i quan ens anàvem a dormir parla-vam. No podíem aguantar ni un dia separats. Sempre ens dèiem que ens estimàvem que érem els millors, que mai ens separaríem. Tot era perfecta.

Una tarda la vaig cagar molt. Li vaig dir que necessitava separar-me d'ell per un temps. Ell em va bloquejar. Va estar 5 setmanes passant de mi, dels meus SMS. Vaig ser una cabrona i sento molt el que vaig fer. Un dia em va obrir i em va dir que ja no volia res amb mi, que ja no érem amics.

Un dia el vaig veure. Va ser horrible. Ens vam veure molt cops i ell va sudar de la meva cara. Per la nit em va dir que no l'havia saludat, jo li vaig dir que no el vaig saludar perquè ell ja no volia ser el meu amic i que jo ja a ell no l'importava. Ell em va contestar que si que l'importava però que feia que sembles una merda i em va tornar a bloquejar.

Que puc fer?? Se que li tinc que deixar temps, que no tirara una amistat de 3 anys, que tornara, però el conec i se que no el tindre mai mes al meu costat i si tornés, ja no seria el mateix aun que em digueu que em conformi. Segur que em dieu que l'olvidi però esque tampoc puc. Ell era tot per mi. El vull al meu costat i no puc fer res sense ell.

Ajudeu-me....

Hola marta.Sóc l'Assumpta, psicòloga d'interpersonal.
Primer de tot et demanaria què va passar aquesta tarda perquè segons tu la caguessis tant...Pensa-hi...de vegades no ens en recordem, però segur que hi havia alguna raó. Potser senties algo més per ell i et feia por dir-li i la possibilitat que ell no sentís el mateix...o et vas agobiar per alguna cosa. Segur que hi ha una raó. Una altra cosa són les formes. Si creus que en aquell moment vas ser massa brusca i es mereix una explicació al teu comportament, potser un pèl impulsiu, crec que encara hi ets a temps. Intenta parlar amb ell i demana-li disculpes. Potser no obtindràs una resposta ràpida, la que tu voldries ja, però tingues una mica de paciència i estic segura que, tal i com tu dius, valorarà la vostra amistat. Mentrestant, no deixis de fer la teva vida i intenta no obsessionar-t'hi. No dubto que la vostra amistat fos moooolt important, però de ben segur que no és l'única persona del teu voltant que et fa sentir feliç. Intentar descobrir-ho en el teu dia a dia...
Gràcies per la teva confiança. Una abraçada!!!



www.consultajove.cat