Hola Julia,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
Entenc com et sents, a vegades som els nostres pitjors enemics. Primer de tot et diria que intentessis parlar amb la gent del teu voltant. És molt bo tenir un amic o un familiar a qui poder explicar com ens sentim.
En segon lloc, ja sé que no t'agradarà el què et diré, però l'adolescència és una etapa de la vida on les emocions flueixen molt ràpid, és com si pugéssis a una muntanya russa d'emocions! Per això ens sentim que ens podem menjar el món un dia i al dia següent la persona més insignificant del món. No pateixis, això anirà passant.
Finalment, hauràs de posar fre a aquests missatges que t'envies a tu mateixa! Pensa que només tenim aquest cos i podem fer dues coses: castigar-nos constantment i sentir-nos malament amb nosaltres mateixes o bé, estimar-lo i acceptar-lo, buscant quines coses tenim bones!
Et recomano que et posis davant del mirall amb alguna peça de roba que t'agradi i et miris al mirall, NO ET JUTJIS! Simplement mira't i pensa: aquesta sóc jo! i a qui no li agradi que no miri!
És trist, però actualment tots hem de fer l'esforç d'estimar-nos, mentre que no hauria de ser així. Els nens no s'obliguen a estimar-se, són feliços sent com són! Per què ens deixem influenciar pels altres d'aquesta manera fins al punt de perdre la nostra essència?
Tocarà posar-hi una mica d'esforç Julia, però estic segura que sabràs trobar el punt d'orgull que necessites per canviar la imatge que tens de tu mateixa!
Una abraçada
www.consultajove.cat
