Hola Lauraa,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
Entenc com et sents, a vegades l'admiració que sentim cap als profes es pot confondre i no saps on acaba l'admiració i on comença l'enamorament. A més, el funcionament del nostre cervell també pot fer que ens acabem obsessionant amb el tema. T'explico com funciona: Coneixes aquell experiment que diu, no pensis en un elefant rosa? i pam! segur que t'ha apregut. Doncs així passa amb tots els nostres maldecaps, com més volem evitar pensar-hi, més hi pensem!
Què et recomano? Doncs dues coses:
per una banda, et permeto que dediquis una part del teu dia a pensar en la teva professora. Però màxim una hora al dia! La resta del dia, quan hi pensis, no t'amarguis, deixa que passi el pensament i diga't: "m'ocuparé de tu quan toqui"
per altra banda, procura tenir altres coses en què centrar-te. Posa atenció a alguna de les teves amigues, segur que també els preocupen coses, motiva't en fer plans pel cap de setmana o simplement gaudeix del dia a dia....
Veuràs com a poc a poc et va passant aquesta petita obsessió
Una abraçada!!
www.consultajove.cat