Com em puc sentir millor?

Hola,
Tinc novio, i aquest viu a una altra ciutat a la que vaig cada cap de setmana perquè els meus pares són d'allí, però entre setmana estic molt trista, fins que no arriba el divendres no faig ni un somriure. Com puc fer per a sentir-me millor? Però es que tampoc t'he contat tot el problema, allí tinc molts d'amics i amigues, i m'ho passo molt bé amb ells, en canvi, aquí, la gent em fa de costat i jo no els he fet res, ho he intentat tot per apropar-me a elles. Encara, que a vegades prefereixo quedar-me fora, perquè no suporto que els "popus", insulten a tothom a les seves esquenes, però quan estan davant es porten com àngels. Al pati és l'únic moment en el que em puc reunir amb gent a la que també aparten. Es podria dir que aquesta gent i yo som amics de supervivència. M'aburreixo molt a l'institut, no hi ha ningú que se m'apropi a part dels meus "amics", que no es que em caiguen malament, són molt bones persones i no sé perque les exclueixen, però el problema es que no són el meu estil d'amigues, jo sóc molt més moguada que elles, elles es passen tot el pati sentades, tranquiles i tot el rotllo este, però és que jo necessito moviment, rises i fer exercici, aquí tot això no ho puc trobar.... Allà a la ciutat del meu novio tinc molts més amics i amigues i són d'aquest estil amb festes pijama, tardes de pelis, rises... Allí sí que sóc feliç, però visc a aquella ciutat on la gent disfruta veien sofrir a un altre, i jo a penes aguanto, no saps el que donaria per mudar.me, però mons pares tenen feina aquí... i jo em passo 5 dies trista i dos molt més feliç. Que encara així, trobo que sóoc afortunada, perquè tinc amics de veritat en canvi, aquí, al meu institut, hi ha gent que no té ni un amic, ni una persona en la que parlar, i no poden estar ni dos miserables dies a la setmana feliços.... si em pogueseu dir una solució per tot això, per arreglar el que li passa a aquest institut, no suporto veure a aquestes persones sofrir i que els "popus" disfrutin. Si teniu la solució dieu-me-la. o almenys dieu-me alguna cosa per sentir-me millor. Per cert, els popus són quasi tot l'institut.

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!

Me n'alegro molt que sàpigues disfrutar dels teus caps de setmana! Això és molt bo perquè et carrega les piles per tota la setmana!

Entenc que la setmana se't faci una mica llarga si tens la majoria d'amics i el teu nòvio a un altre ciutat. Però està a les teves mans que la setmana se't faci una mica més suportable. Crec que hauries de canviar aquesta actitud de voler fer veure als "popus" que es porten malament amb l'altre gent. Centra't en tu mateixa i ves amb aquelles persones que et sentis a gust. Intenta cada dia fer alguna cosa que t'agradi i que et faci somriure! Pensa que la felicitat, igual que l'amargor, s'encomana! Així que tu pots ser la provocadora d'alegria dels teus companys!

Hauràs de fer un esforç i trobar petites motivacions diàries que et facin feliç, així el curs no se't farà tan llarg! Busca algun hobbie a fer a les tardes o proposa trobades fora de l'escola amb les persones amb qui més bona relació tinguis. (canviar d'ambient també us pot anar bé).

Ja veuràs com mica en mica t'aniràs adaptant i portant millor aquesta situació!
Una abraçada
www.consultajove.cat