Vull l'Univers!

Hola!, Sempre he tingut una intel·ligència marcada, vaig començar a dir els primers mots amb 2 mesos, i una facilitat a l'hora de relacionar-me amb la gent, m'era més fàcil amb persones majors a mi; tanmateix em costa mantenir una relació molt profunda perquè no comparteixo interessos amb adolescents de la meva franja d'edat, això va provocar que passes una època depressiva. Després de dur a terme diverses sessions psicòlogiques van detectar que el meu QI era de 140. Un nou món va obrir-se davant dels meus ulls. Les meves inquètituds sempre anaven més enllà i encara és així.. Amb només 16 anys i un 18.6% de vida viscuda, comptant que visqui 86 anys (l'éstandard per les dones), ja vull sortir a veure món, descobrir cultures, conéixer noves persones amb mil i una experiències diverses... Vull l'Univers, vull un 100% quan només m'és proporcionat un 18.6%...
Probablement la majora d'adolescents tenen aquest mateix sentiment de voler viure-ho tot ara mateix, però si em compara-ho amb les altres noies o nois del meu voltant, jo sempre busco més, perquè sento dins meu una força que em diu que estic predestinada a canviar el mòn, tot i que soni molt superb.. Ho sento.
Aquesta angoixa per fer, ha arribat a tal extrem que pateixo ansietat, m'allunyo dels demés moltes vegades perquè tinc crisis d'ira i no sé què fer per apaivagar aquesta insaciabilitat de conéixer. A més, em sento molt sola, mai he tingut una millor amiga. Com puc millorar la meva aptitud davant del fet que no puc avançar el temps?

Moltes gràcies per la vostra ajuda!

Hola Svea. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Gràcies per la teva confiança!
Estar clar que tenir un QI de 140 deu marcar algunes diferències amb la gent de la teva edat, i no només pel què fa a la intel.ligència general o tradiciona, entesa com la capacitat o facultat en major o menor grau de comprensió, d'aprenentatge i de resoldre problemes davant de les adversitats que se li presenten a l'individu. Segurament que la cosa va més enllà, en quan a manera de pensar, interessos, motivacions, relacions, emocions, etc. I el què en principi és una cosa positiva et pot portar dificultats com les que expliques a nivell de relacions, etc. Però el QI tampoc ho marca tot en la vida d'una persona. Per tant, és probable que aquest afany que tens per conèixer, per canviar el món, etc. no només sigui fruit del teu QI sino també de la teva personalitat, i també de l'edat, perquè en el fons ets una noia adolescent. Què vull dir amb això? que potser tampoc ets tant diferent a la resta de gent, que hi pot haver persones al teu voltant amb qui comparteixis interessos, i maneres de fer i de sentir molt semblant a la teva. Intenta descobrir quines són aquestes persones i no et sentiràs tant sola. Però per fer això has d'estar oberta precisament a "conèixer" gent, a relacionar-te, fugint d'estereotips, expectatives o primeres impressions.
Per altra banda, t'has d'aturar un moment i gaudir del present. Està bé tenir plans per fer coses en el futur, etc. però si no aprens a viure el present no seràs feliç. Fes activitats on et puguis relacionar amb gent nova, i deixa't sorprendre. Intenta practicar algun mètode de relaxació per fer front a aquesta angoixa i centrar-te més en l'ara. Practicar algun tipus d'esport o activitat esportiva també et pot anar bé.
Estic segura que trobaràs la manera de gaudir del què tens, i si no, ja saps que sempre hi ha algun professional (psicòleg/a) que et pot ajudar. Una abraçada!
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat