Angoixa

Hola!
El que em pasa potser es una tontería però m'está procupant bastant.
Tinc 17 anys i l'anys que ve vaig a la universitat, i em procupa el fet d'haverme d'independizat tot seguit, trobar feina i fer la meva vida. Tinc por de no trobar ningú amb qui compartila i quedarme sola sense saver que fer amb la meva vida.
Se que m'hauré d'independizar i aixo no em preocupa perquè sé que seguiré veient a els meus pares i tal, però no vull quedame sola i no tenir cap persona al meu costat ni poder tenir una familia i un treball...
Que puc fer?
Gràcies

Hola olii. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
És normal que et preocupis pel teu futur, sobretot el més immediat: anar a la universitat, marxar de casa dels teus pares, etc. Però jo et recomanaria que no vagis tant enllà, que no preocupis tant per avançat. Intenta pensar i "ocupar-te" en aquelles coses que et són més properes en el temps, i anar-te marcant objectius mica en mica. Per exemple, estaria bé que comencessis a pensar on aniràs a viure quan vagis a la uni, amb qui compartiràs pis, etc. Però no et deixis vèncer pels pensaments negatius de que no te'n sortiràs, que estaràs sola, etc. perquè no t'ajuden en res i et bloquegen. Segur que actualment tens persones al teu voltant que et valoren i que t'estimen, i més que n'aniràs coneixent. Confia en tu i valora't més. Estic segura que pots fer més coses de les que et penses. I si no, comença a pensar en moments de la teva vida on t'hagin trobant en una situació similiar, de canvi, d'haver d'afrontar coses i que te n'has sortit.
Poc a poc i bona lletra. M'entens?
Gràcies per la teva confiança. Un petó.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat