Tall(venes)/Desfogar-me

Hola, tinc 15 anys (sóc una noia)i de veritat confio amb vosaltres perquè em dongueu alguna ajuda, consell, algo!
A finals del curs passat (3r d'ESO), una nit em vaig sentir deprimida i col·lapsada, va ser una sensació molt estranya, però amb ganes de fer una bajanada, en aquest cas no li puc dir tonteria perquè és bastant greu i sóc conscient de que és un tema greu, però no puc, és com si no pogués evitar-ho. La bajanada va ser agafar unes tisores i fer-me un tall al canell (on estan les venes), no hem vaig fer un altre perquè em feia bastant mal, però si sóc sincera, em vaig desfogar. Quan vaig acabar de fer-ho me'n vaig anar a dormir i al dia següent era com si la nit abans no hagués fet ni hagués passat res, només que tenia un tall cicatritzant-se. El meu millor amic m'ho va veure (jo no volia que m'ho veies ningú) i va parlar amb mi MOLT seriosament, em va preguntar perquè ho vaig fer i li vaig dir justament la raó que he explicat abans, a mi en el fons em sona com un si perquè si, però no te gaire sentit, perquè és MOLT perillós fer això. No tenia cap motiu per fer-ho, tenia novio, amics, pares que m'estimen, que més volia? El meu amic i jo vem estar parlan de que anés al psicoleg, no és res dolent i ho se, però em sento boja quan parlo d'això...
I no va ser només aquell dia, la nit pasada ho vaig tornar a fer, però amb un cúter, el per què? Doncs cap, igual que l'útima vegada, depressió i ganes de desfogar-me. Va ser el mateix, al dia següent estava com si res, però amb un tall fet.
El meu amic m'ho va veure (un altre cop) i no li va fer cap gràcia. Se que hi han persones que es suiciden tallant-se les venes d'aquesta manera, però tampoc és la meva intenció, em sento al mig.
Va tornar a sortir el tema del psicoleg, però si anés (que nose que fer...), els hi hauria de dir als meus pares i no vull perquè s'enfadarien amb mi i nose que més podria passar.

Necessito que algun adult, algú com vosaltres ja especialitzats o amb idea, m'ajudi donant-me un consell, solució nose alguna cosa, perquè jo espero poder controlar la situació sense que s'en vagi a més, però tinc la por de que, i si un dia no em puc controlar? Nose, de veritat quan hi penso crec que en el fons no estic bé (del cap). De veritat que espero que em digueu alguna cosa.
Gràcies!!<3

Hola WOW*-*. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Doncs el primer que t'he de dir és que et treguis la idea del cap que el fet d'anar al psicòleg vol dir està boig o boja. Les persones podem passar per èpoques de dubtes, d'inseguretats, crisis vitals, moments en els que no sabem ben bé què ens passa però no estem del tot a gust amb la vida que portem...en les que necessitem algú que ens ajudi i ens orienti, a banda dels amics o familiars. Aquest algú ha de ser un psicòleg o psicòloga. Per tant, no estàs boja ni ho està la gent que ens consulta. En relació aquest tema, et recomano un article que he compartit al facebook, fet per la meva companya Laura Icart, d'Interpersonal, es diu "Jo no estic boig".
En relació als pares, ets menor d'edat, i sí els hi has de dir que necessites anar al psicòleg però no cal que els expliquis ben bé el motiu, això ja és cosa teva i del/la professional.
Evidentment, la solució als nostres problemes no passa per haver-nos de tallar el canell quan ens sentim tristos, angoixats, etc. Això que fas et pot portar altres problemes de salut, això ja ho saps, així que...ja saps què has de fer. T'has plantejat que el tema de tallar-te en el fons és perquè necessites que algú es doni compte que et passa algo, que no estàs del tot bé i necessites que t'ho demanin?
Gràcies per la teva confiança. Ànims i endavant.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.consultajove.cat