Crítica constructiva. Legiu-ho. Experiència.

Hola, molt bon dia.
Actualment tinc 17 anys. Des que en tenia 12, que no em sentia feliç. Arribava a casa de l'escola i plorava. M'autoexigia molt amb tot, m'importava molt el que penséssin de mi i no tenia massa autoestima. Arribava a casa de l'escola i plorava. Vaig començar a pensar que tot allò ja no valia la puta pena. Vaig dir-me que m'havia de morir, en aquell moment, però, indirectament. No sabia ja com ser feliç o com acabar amb la situació_vida. Vaig pensar que, si m'aprimava, tan sols podien passar dues coses: 1, que em morís (perfecte!) o bé 2, que estigués guapíssima i tothom em venerés.
Jo, noia de conviccions fortes, vaig aplicar el "tal dit tal fet".
Em costava no menjar, però ho aconseguia. Al principi em deien que estava més guapa. Jo estava mês contenta. Però aviar, enlloc de costar-me no menjar, em costava menjar. Enlloc d'haver-me d'obligar a anar al gimnàs, em sentia obligada per la meva ment. Em passava nits senceres navegant per internet buscant trucs per aprimar-me encara més (ja no volia estar guapa, volia ser "la més prima") i per enganyar els pares. Veia que moltes noies també publicaven els seus problemes. Ara veig que això em feia molt de mal.
L'engany va durar fins als 14 anys, quan els pares em van portar a l'hospital. Ja al dia de la primera visita em van haver d'ingressar. No em funcionava el cor. Tenia els dits de peus i mans morats (no m'hi arribava la sang) i havia de dormir connectada a un monitor, per si em queia el pols. No diré el que pesava perquè no vull fer mal a ningú que pugui llegir això. Per sort em vaig recuperar ràpid.
Però no menjar per estar guapa era l'opció 2. La 1, la millar, era per a morir-me. I això ja va durar molt més. Mesos i mesos de dormir en llits d'hospital, dies sense veure els pares, saltant-me escola. Per sort, sempre s'acaba veient la llum. Medicació, ajuda i força de voluntat. Faig més curt l'últim tros ja que és el més dolorós i és el que menys us toca a vosaltres.
Escric això perquè veieu que no invento. Perquè veieu que sé de què parlo quan us dic que deixeu de publicar a noies dient que se senten grasses parlant del seu pes, que, encara que els digueu que no, a elles els és igual, han obtingut resposta. I seguiran googlejant fins que el mal estigui fet. Crec que teniu el nivell mental suficient per entendre el que us dic. I per entendre que no podeu deixar que hi hagi tot un seguit de comentaris al darrere de les publicacions a la vostra plana web que semblen tretes d'una pàgina de tips ana i mia. Perquè junts hem de lluitar contra això. I que no podeu estar dient a les noies "per tenir la panxa plana heu de fer això això i això.. però no ho fagis eeeh sente't bé que no estàs grassa". No creieu que tinc una mica de raó? Com a mínim reflexioneu-ho. O navegueu per internet. Aneu a les pàgines de tips que us dic. I poseu-vos en el cap d'una persona potencialment malalta. I llavors mireu-vos Adolescents.cat. "Si fins i tot allò que es mira tothom i que surt a la ràdio em diu com he de ser!"
NO ÉS PER MI. ÉS PER LA SOCIETAT. CANVIEM-LA.

Hola ainanc,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Moltes gràcies per compartir la teva experiència! Ets molt valenta per atrevir-te a explicar la teva història.

Encara que ja no ens ho sembli, actualment encara hi ha molts problemes d'alimentació i la superació d'aquests trastorns és un dels nostres objectius com a societat, de manera que entre tots ho hem de fer possible. Des dels diferents mitjans s'intenta donar sempre el mateix missatge: "cuidar-se a un mateix" i aquest és també el missatge que us donem des dels consultoris d'adolescents.cat.

Evidentment, cadascú des del seu àmbit pot aportar el seu granet de sorra i des del consultori de psicologia us animem a estimar-vos més i valorar-vos com sou, buscant estratègies per augmentar l'autoestima i sobretot sentir-se a gust amb un mateix (físicament i psíquicament). Des del consultori de sexualitat també s'us anima a gaudir de la vostra sexualitat i del vostre cos de manera sana. I finalment, un dels objectius del consultori d'alimentació també és que qui ho necessiti aprengui a tenir una alimentació sana i equilabrada per poder estar més a gust amb sí mateix.

Com veus, tots anem en una mateixa direcció: ESTAR A GUST AMB EL TEU COS I ESTIMAR-TE TAL COM ETS!

Una abraçada! Entre tots podem aconseguir reduir l'impacte dels missatges tòxics que ens arriben!

www.consutajove.cat

Aviam. NO estic explicant la meva història. Estic dient que intenteu fer-vos els herois però feu MAL. Si una persona està malament, no ha de buscar ajuda a internet. Ha de demanar-la als pares. I la gent ja ho sap, no fa falta que una dona li ho digui en un missatge a internet que veu tothom. I si la persona en qüestió no és capaç de dir-ho, ja es notarà, cony!!! No per omplir missatges "d'aire calent" solucionareu res. I menys quan a la mateixa web publiqueu "COM TENIR LA PANXA PLANA 10 DES DE CASA.. FÀCIL!!!"
Això és el que critico. I no sóc l'única que ho pensa. Crec que tu ets teòricament psicòloga no?? no creus que no és sa que els joves estiguin publicant els seus problemes aqui?? jo crec que no ho és juntament amb altra gent. I volem aturar-ho. Perquè és el millor. Perquè no es poden publicar tests com "Ets TOC"? quina falta de respecte!! com jugueu amb les malalties!! Com us aprofiteu de tot això per publicar i per entretenir!!! i despres aneu dient que ens hem d'estimar... va home va...

Hola aaannc,

Moltes gràcies per les teves aportacions, és veritat que la millor font de suport és la família i les amistats. El consultori en cap moment pretén donar solució més enllà d'orientar els adolescents que en volen fer ús, en com fer front a diferents situacions que els preocupen.

La nostra tasca consisteix més en guiar cap a quins recursos tenen o poden fer servir, que no pas en solucionar-los el problema. Som molt conscients que darrera una pantalla hi ha situacions que no podem assumir. Tot i això, aquest és un recurs lliure perquè les persones que el vulguin fer servir rebin la resposta d'un professional.

Entenc que et molestin algunes publicacions que apareixen en la pàgina web però has de tenir en compte que no a tothom li afectarà de la mateixa manera i que algunes persones seran més susceptibles a aquest tipus de publicació, mentre que altres els afectarà més les relacionades amb el suïcidi, per exemple, o amb les relacions amoroses. Tots tenim el nostre punt dèbil i és bo conèixer-lo per així saber reconèixer aquells estímuls que ens poden desestabilitzar.

No podem prohibir la informació, sinó que hem de saber gestionar-la.

Moltes gràcies per la teva opinió.