No sé com estic sent capaç d'escriure això, ja que probablement me'n penediré. Ja no puc més, el dia a dia em supera, sempre he pensat que no tenia cap problema amb el menjar fins que ho vaig comparar amb el tabac, jo sempre deia: fumo tabac perquè m'agrada, no perquè estigui enganxada... fins que em vaig proposar passar un dia sense fumar (no vaig aguantar).
En el fons pensava que vomitava perquè em feia sentir millor i, en part, em fa sentir millor, però no puc evitar-ho, ja no puc controlar-ho.
Sempre he menjat poquíssim, però quan tenia uns dotze anys vaig començar a menjar menys encara (sempre he tingut l'autoestima molt baixa per problemes familiars etc.)i diguéssim que ho he pagat amb el menjar. Em vaig començar a aprimar moltíssim, tenia 14 anys i no arribava als 45kg (tothom em deia que estava prima, però com que sempre ho havia estat, ningú arribava més enllà) Em vaig desmaiar un dia i el metge em va fer una dieta, me la feien seguir i em va començar a entrar una sensació de que m'estava engreixant desmesuradament... i em mirava al mirall i em veia tant malament, que vaig començar a vomitar regularment i bé, aquí estic...
No sé com, però he arribat a un punt en que em vull treure aquesta merda (amb perdó per l'expressió) que porto arrossegant durant tants anys, vull poder parlar de tot això en passat algun dia, però (i aquí ve el meu problema) el meu pare no s'ho pensa per a res del món, sé que si confesso el problema que tinc l'enfonsaré, sé que el decepcionaré molt i llavors no sé com dir-li, no sé com treure-li el tema, no sé quines paraules utilitzar.
I tinc por del que vindrà perquè sé que estaré molt vigilada si ho dic. Però no puc més.
Necessito saber com dir-li siusplau, moltes gràcies.
InterPersonal Data: 23/09/2014 10:12
Hola Olly,
Moltes gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.
Entenc tot el teu patiment i t'agraeixo moltíssim al teva sinceritat. Estic segura que t'ha costat molt escriure això i compartir-ho.
Tot i que entenc que no vols preocupar al teu pare, ara necessites explicar-li. Parla amb ell i demana-li ajuda. No el decepcionaràs. Ara necessites tenir al teu voltant la gent que t'estima i els pares hi són per això, per ajudar-nos quan nosaltres sols no podem. És el moment de confiar en ell, explica-li com et sents i entre tots dos busqueu ajuda.
Molts ànims!
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
