Sincerement no m'entenc ni jo.

Si us plau llegiu i contesteu-me estic desesperada...
Hola, no ser ni com explicar-me ni com dir el que em passa...
Bé el cas és que sóc molt insegura i tinc baixa autoestima, mai he estat realment feliç. Vaig passar bullyng i potser allò em va afectar no ho ser. Mai he tingut novio (cosa que em ralla i molt). No tinc amics i també em ralla.
Jo ser que no tinc cap qualitat, crec que realment no em conec a mi mateixa i com sempre he depengut molt d'una "amiga" no tinc opinió i no ser triar, passo llargs minuts quina és la millor opció. També depenc bastant dels meus pares i m'hi porto a matar amb ells.
Sento que em faig gran i cada dia que passa no canvia res. Bueno de fet ha canviat algo. Fins els 16 anys esperava que passés alguna mena de miracle, no vaig tenir a ningú que m'apoiés, però el cas és que vaig pensar que volia millorar... la cosa ha anat molt a poc a poc. Finalment els 19 anys em van començar anar millor les coses, jo estava decidida a que m'anés millor les coses, tot i que estava morta de vergonya i tot em vaig començar apuntar-me a coses, fins que el final, per una cosa que va passar vaig poder dir a la meva mare d'anar al psicòleg. Això crec que em va millor. Però la veig molt poc. Pensava que les coses anaven millor, però no. Continuava sent aquella noia insegura, sense amics, lletja i de tot menys guapa.
Vaig començar a provocar-me el vòmit, però ho he fet pocs cops. Faig dietes, ho deixo i anar fent. Lo pitjor és que també vaig començar a tallar-me, aviat farà un any, però res greu. Ho he intentat deixar, però lo màxim que deixo estar són mesos, i hi torno. Estic bastant obsessionada amb això dels talls.
Busco molta informació, fins i tot 2 cops he somiat en noies que no conec de res que es tallen i no és agradable. (ah i no oblidem que tinc insomni de fa casi 2 anys).Em miro els braços i tinc moltes ganes d'omplir-los de talls. I m'he imaginat jo plena de talls, i algun cop he pensat en el suïcidi, tot i que no m'atreveixo i tampoc em vull rendir. Sempre algú m'ha dit que sóc forta... però el final no ser si ho aconseguiré. Fins i tot he fet una carta despedint-me per si mai canvio d'opinió.
Passo molts dies aburrida, sempre que tinc temps lliure. Em sento sola. Estic molt cansada. Tot i així intento fer esport x aprimar. I intento anar a fer activitats x consell de la psicòloga i perquè me'n vull sortir. Però sempre em fa molta vergonya, i jo no veig que faci grans amistats.
Tampoc ser si serveixo per lo que estudio, i realment no ser que vull ser en el futur.
Crec que lo que més m'afecta en aquesta vida sóc jo mateixa que tinc una bastant negativitat en mi mateixa, però lo que m'afecta més crec que és la mala relació que tinc amb els meus pares i germà. Que crec que el meu pare és maltractador psicològic, me mare és una amargada i passa de tot, però de fet no sap ni com portar-ho i el meu germà de 12 anys se'n riu de mi. A casa són tots crits i no puc més. També m'afecta molt quan penso que tothom em mira de mala manera. I pensar que estic sola i que mai he tingut un grup d'amics i que no he tingut novio mai...
...espero que em contesteu... moltes gràcies!
"Ina Vaci"

Hola!!!

hi ha una frase clau en tot el que has escrit (que no és poc), "esperava que passes alguna mena de miracle" crec que desciu molt bé el que t'està passant. Creus que la teva felicitats depèn del que facin els altres per tu i això sempre és un error. Fins que no entenguis que ser feliç només depèn de tu, et costarà molt aconseguir-ho.
Ja sé que és molt fàcil dir-ho i molt difícil fer-ho, però has d'anar a poc a poc. Comença per intentar deixar de definir-te a través del que no funciona, de les coses negatives que t'han passat i per fer-ho més positiu tot plegat. per exemple, agafa aquesta carta que ens has escrit i converteixo en positiu. Pots?? Et costarà segur, perquè m'imagino que t'has acostumat a fer-ho així. ara el que has de fer és acostumar-te a fer-ho al revés. Cada vespre, fes una llista del que SI que ha anat bé, que has fet bé, que saps fer, etc. i el que NO oblida-ho, no hi perdis ni un segon i si et costa deixar-ho de banda dedica-li només 5 minuts, un cop hagin passat, ja no hi pensis més!
fes el que et digui la psicòloga i si relament no notes millora o creus que no està funcionant, diga-li, explica-li: els psicòlegs ho entenem gairebé tot!!;)
No vulguis canviar d'un dia per altre, és massa difícil. el miracle és dins teu però el tens tan enterrat que et costarà una temps fer-lo sortir a la llum de nou. Sigues igual de perseverant buscant el que et fa feliç que ho has set deixant-te portar per la negativitat.

Te'n sortiràs n'estic segura!!

Sort!

Marina Marull
www.interpersonal.cat