Hola!!
no tots hem de ser iguals, i de fet, no ho som. A mesura que ens anem fent grans anem escollint quin tipus de vida volem tenir i quines són les coses que ens fan feliços. Però és veritat que a l'adolescència les diferències costen més d'acceptar ja que la majoria d'adolescents necessiten sentir-se part d'un grup amb iguals interessos, aficions, gustos i estil de vida.
Si tu tens clar què t'agrada i què no és fantàstic! Però entenc que et sentis sola. Potser et costarà un xic més però trobaràs gent que compartirà els mateixos gustos que tu, ja ho veuràs. I no tot és sortir i emborratxar-se, amb els amics que tinguis ara mateix potser no comparteixes això, però segur que altres coses si. Disfruta del que tinguis en comú amb ells i la resta disfruta-la amb aquesta amiga que dius que no veus tant. Que no la vegis cada dia no vol dir que no us pogueu trobar mentre els altres s'emborratxen i surten, ja que això sol ser en hores que no hi ha escola.
Tingues paciència, n'estic segura que trobaràs gent amb qui compartir moltes coses!!
Sort!
Marina Marull
www.interpersonal.cat
