Suïcidi

Hola.

Últimament tinc la sensació que ja no hi ha res que em motivi a fer coses ni a ser feliç. Sobretot quan estic sola, estic com trista i deprimida encara que quan estic davant dels altres procuro fer veure que estic més feliç o que només estic seriosa. No tinc ganes de fer res, si fos per mi em quedaria per sempre tancada a casa. Amb les amigues, no sé... N'hi han amb les que he perdut la confiança que hi tenia, i amb les altres no em veig tant sovint com voldria, tampoc en tinc ganes.

Durant aquestes vacances he pensat unes quantes vegades en el suicidi, i en més d'uns opció vaig pensar en fer-ho de debò, encara que no ho vaig acabar fent perquè no sabia com fer-ho. La meva vida a llarg termini penso que serà una merda i per això estic segura que em mataré l'estiu que ve, si és que aguanto tot el curs de segon de batxillerat que m'espera. Sé que no és aquesta la opció bona però no sé què fer.

Hola Zenobi,

m'agrada pensar que el fet que hagis decidit escriure aquí explicant el que sents és un porta a l'esperança, a la lluita per no acceptar aquest malestar que tens.
Durant l'adolescència els canvis d'humor són molt freqüents, però la seva intensitat varia en cada persona, arribant a provocar periodes despressius més accentuats en certes persones. Estaria bé que anessis amb algun psicòleg per tractar-te, no m'agradaria pensar que et rendeixes tan fàcilment, dóna-li una oportunitat a la vida i a la gent que t'estima i et vol al seu costat i intenta buscar ajuda per superar aquesta tristor, buidor o el que sigui.
Creu-me que no sempre serà així, que trobaràs una sortida i que les coses seran diferents, no et rendeixis sense lluitar!!

Espero que em facis cas i busquis ajuda per superar aquest entrebanc, ja veuràs com et posaràs millor.

Una abraçada enorme!

Marina Marull
www.interpersonal.cat