Amor

Bon dia!
Fa tres anys em vaig enamorar d'un noi, el vaig coneixer fa 4 pero en aquells moments no anava a la seva clase. La questio es que l'any despres de coneixrel vam pasar els tres anys seguents coneixent-nos i ens vam fer molt amics i ami em va començar a atraure desde el moment que el vaig veure: Jo estava al pasadis del institut mirant cap al terra escoltant musica (en aquells moments jo estava bastant deprimida) i llavors va apareixer ell amb una sudadera de color groc perque estava jugant amb un amic seu i va caure al terra y cuan va aixecar la vista del terra els dos ens vam quedar mirant i vam somriure, vaig sentir algo magic aquell dia, algo que mai oblidare. Aquest estiu despres de tots aquests anys d'amistad em va dir que li agradava pero que ell era timid i se li donava malament aixo de tenir alguna relacio ja que no tindria gaire temps per mi... A mi tenir o no temps m'era igual, pero no podia fer-hi res ja que al agost havia de marxar del pais ja que me vingut a viure a un altre lloc. Pero vam quedar amb que de moment siguent amics ja estavem be, i no dic pas que no! pero magues agradat ser algo mes.
A pasat un mes desde que ara estic a aquest altre pais i segueixo pensant en ell. Porto tres setmanes seguides portant la polsera que hem va regalar un dia a clase (era la seva polsera preferida i no la deixava tocar a ningu, pero me la va donar)
Aixo es amor.... oi que si?
Que puc fer per no patir tant per aquest noi? Podre oblidarme d'ell algun dia?
Segurament a finals d'octubre vindre una setmana i ell em dira per quedar, i jo li dire que si perque segueixo enamorada d'ell.
No puc explicar el que sento per ell, perque es algo magic.

G<3

Hola freebluewind!!

i tant que és amor això que expliques! I és preciosa tota la història i el que us ha passat, és molt romàntic! que hagis marxat no vol dir que no pogueu estar connectats d'alguna manera, pensa que heu estat 3 anys visquent allà mateix i tampoc heu fet res! Per tant, no veig cap problema en què continueu siguent amics o alguna cosa més… El que passi amb la distància és impossible predir-ho, per tant intenta disfrutar el moment i del que sents per ell.

Molts ànims!!

Marina Marull
www.interpersonal.cat