Caràcter

Hola Elena!


M'agradaria comentar-te una cosa sobre la meva forma d'actuar o de ser.
Sempre m'he considerat i m'han considerat una persona amb bastant de caràcter, podem dir que sóc també bastant "borde" en tema que contesto malament o en un to no adequat.

Perquè et facis una idea, la meva família diu que sóc como una funcionària d'aquestes d'atenció al client amb molta mala llet o com aquelles que han d'acomiadar a treballadors i no són gaire agradables. M'ho diuen de broma, és una comparació graciosa amb el meu caràcter que sempre m'ho he pres a bones però ara m'afecta més.


El tema esta en què per una banda no sóc conscient que estic actuant bordement, m'ho han de dir els amics o familiars, i em fa ràbia no poder evitar aquest comportament, ja que sempre que conec alguna persona nova em diuen, des del respecte i amor quasi sempre, que sóc borde i/o sosa. Sincerament responc borde sense tenir aquesta intenció la majoria de cops.

Per altra banda, entrant mes en la convivència des del meu comportament, normalment m'adono que estic actuant d'una manera borde o d'histèrica, com ja he dit abans no adequada en tema de contestacions o inclús grans vacil·lades, però no puc evitar-ho.

Ara mateix crec que he "evolucionat(?)" perquè abans no entenia quan els meus pares em fotien la bronca per contestar malament o tindre sempre l'ultima paraula, a més que quan ho faig hi implico tot el meu gran caràcter, ara sóc conscient quan ja ho he fet, just a la mil·lèsima de segon després que no hauria d'aver actuat així o que podria aver-me estalviat algo.

M'agradaria saber si això és algo normal entre els adolescents o si té alguna possible explicació. En un futur no molt llunya voldria controlar el caràcter i el meu borderisme per estaliviarme possibles problemes per culpa d'això, per ara no he tingut problemes de cap tipus. Si hi ha algun mètode que ajudi a reaccionar millor, com el fet de comptar fins a deu que no m'ajuda gaire jajaja


Sóc així o podria aprendre a estalviar alguna contestació borde apesar que ara no sigui capaç?(cada dia ho intento)

Mes que res per si em podries orientar una mica o entendre el meu "problema", he arribat a preocupar-me per aquest tema perquè la meva família em té com la cascarabias (diuen que de petita sempre deia no i ara s'ha quedat aquesta imatge) entenc que ho diuen de broma perquè hi ha molt bon rollo però m'agradaria demostrar que sóc conscient de tot, de que he madurat, nose... i no m'agrada que la gent pensi que sóc borde aposta o algo així, m'agrada ser simpàtica i amable.

Moltíssimes gràcies per la teva atenció, de veres!

Judith, 15 anys.

Hola Judith! Gràcies per la confiança! De moment, deixa'm felicitar-te perquè sembla que estàs sent conscient de com ets i això és molt important. La gent que t'estima t'està ajudant comentant-te coses que potser et poden servir i, de moment, ho estàs fent molt bé! Per tant, jo no et recomanaria que fessis res més del que estàs fent: observar-te, fixar-te en com respons, en com contestes, en la impressió que pots causar. I, potser com a següent pas, et demanaria que pensessis com voldries reaccionar... quina seria la manera ideal de respondre per tu? ja t'està bé com ho fas o creus que ho hauries de fer d'una altra manera? Un cop tinguis aquesta resposta, pots començar a fer petits experiments... un dia dedica'l a estar alerta en les teves respostes i, abans de dir res, pensa com voldries respondre i fes-ho.
Cadascú té el caràcter que té però reflexionant i intentar millorar les nostres reaccions, sovint, s'aconsegueix. Ànims!


Elena Crespi i Asensio - www.facebook.com/elenacrespipsico