Extrangera en el meu cos

Hola, escric perque estic anat directa a la perdició.
Em presento, tinc 14 anys, medeixo 1,59, peso 44 kg i sento que el cos on estic ficada no es el meu.
M'aixeco y lo primer que faig es pesar-me, merda, 2 grams més que ahir, avui no esmorzo. Tinc gana, molta, pero he apres a controlarla, el dolor de panxa y els sorolls del budells em creen una felicitat infinita.
em miro al mirall y bec a una noia desconeguda, perque no puc tindre el forat entre les cames? perque tinc el cul tan abaix? no esque no sigui jo, esque no vull ser jo.
no menjo en tot al dia, em peso, 500 grams menys, satisfeta, men vaig al llit, no em dormo, no em dormo... que es aixo? em crema l'esofag y la gola. m'aixeco, vaig a la cuina y pum, atracon al canto, menxo tot el que pillo, dols, salat, tot. paro, recullo, em torno al llit, merda, que he fet? que collons he fet? ploro, ploro molt, em sento molt culpable, va anims no pots estar aixir, et tens que sentir be amb tu mateixa, sisi jo puc, jo se que puc superar aixo, obro la llum y em miro al mirall. ostia la gorda. tinc que vomitar, pero no deies que et tenies que acceptar? me la pela la acceptacio. vaig al lavabo y em fico els dits, vomito un cop. PARA! no puc parar, tinc que estar prima. em ficio als dits, vomito per segon cop. Enserio para no pots continuar, es veritat... em neteixo y torno al llit, em prenc 4 tranquilitzants, em dormo, y aldia seguent, torna a començar tot.
Es una rutina, estic en un cicle on em barallo amb mi mateixa dia a dia, m'estic autodestruint. necesito un bon consell siusplau, semblo el putu bicho de el senyor de los anillos.
Em veig grassa de cintura cap aball, de cintura cap adalt s'hem veuen els ossos...
soc molt amorfa, em faig tan de fastic que agafaria y tiraria el meu cos a la brossa.
momltes gracies!

Hola noindependencia! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, entenc com et sents i em sap molt greu que estiguis patint. Per tot el que expliques sembla que pots estar patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns fan molt de mal i a mida que va passant el temps empitjoren. Però tot i ser trastorns greus es poden curar si es fa tractament amb metges i psicòlegs especialitzats. Te'n pots sortir si demanes ajuda professional. El que has de fer per aconseguir-ho és parlar amb els teus pares. Sé que pot costar però pensa que tu no tens la culpa del que t'està passant i ells tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te. Com abans hi parlis millor. Si necessiteu orientació truqueu-nos a Fundació Imatge i Autoestima (93 454 91 09).Molts ànims i molts petons!!