Trastorn

Hola, tinc 17 anys i m'agradaria saber a qui acudir ja que vull posar fi al meu problema. No he compartit amb ningú la meva "historia" i tampoc se si es pot arribar a considerar trastorn alimentari o no.

Sempre he sigut una persona tímida, bastant reservada amb el que realment em preocupa i amb l'autoestima baixa. De més petita entre l'edat de 10-14 anys el meu pes potser no era el més adequat ja que era una nena bastant grassoneta, no practicava cap esport en concret i certes circumstáncies de la meva vida feien que menges molt entre hores. Això va fer que la meva autoestima fos la que era i a més rebia bastants comentaris o critiques respecte el meu físic. Per sort cap als 14 anys vaig apuntar-me al gym i vaig començar a focalitzar-me en l'esport, llavors ja no em desafogava menjant sinó fent esport i això va provocar que el meu cos anés a millor. Tot hi així fisicament estava millor però la meva autoestima era la mateixa de sempre. A mi el meu cos no m'havia agradat mai però tampoc era una obsessió per mi el veurem prima. Però quan vaig fer 16 anys vaig començar a fer tonteries amb el menjar una temporada ja que la meva mare mai m'ha deixat fer dietes. La meva obsessió va anar creixent i creixent fins que finalment el 13 de septembre de 2013 vaig decidir que a partir d'aquell dia seria permanent. Durant tot el curs estava dies sense menjar, o com a máxim feia 1 ápat al dia. Sempre hi ha aquells dies que acabava menjant i després em sentia fatal. Evidentment això ha tingut conseqüéncies en mi: em posava malalta cada dos per tres, el cabell es queia més, m'he arribat a desmaiar etc... El pitjor és que quan ho vaig voler parar no podia perqué quan més menjava pitjor em sentia i aleshores o volia vomitar o alguna altra tonteria. El pitjor de tot és ser conscient del problema i no saber com sortir-ne. D'altra banda m'he aprimat 10 kg ara peso 53kg i faig 1'65m el meu pes no és alarmant tinguent en compte que el meu metabolisme és molt lent i em costa molt aprimar-me, a més a més s'ha realentitzat el doble.
El problema és que ara a l'estiu com havia de menjar amb els meus pares no podia saltar-me els àpats i he tornat a menjar, però tinc moltissima ansietat he passat de no menjar gairebé a necessitar estar menjant a totes hores tingui gana o no. I per tant em sento fatal amb mi mateixa, els meus ànims estan pel terre. Ja no puc més i no sé que fer ni a qui demanar ajuda, nose com dir-li als meus pares i també em fa por que em diguin que és per cridar l'atenció.

Hola Clara! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, per tot el que m'expliques imagino que portes temps passant-ho malament. Amb tot el que descrius és possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns són greus i fan patir molt a la persona. Però tot i ser greus, són trastorns que es poden curar si la persona demana ajuda. Demanant ajuda professional pots sortir de tot això i aconseguir recuperar la teva vida i trobar-te bé. Per a això és indispensable que parlis amb els teus pares. Sé que és complicat fer-ho, però és necessari. Tu NO tens la culpa del que t'està passant i els teus pares tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te. No pensaran que és una crida d'atenció, perquè no ho és. I si ho necessites, nosaltres, des de Fundació Imatge i Autoestima els podem explicar què és el que t'està passant i l'ajuda que necessites. Parla amb ells i truqueu-nos a Fundació Imatge i Autoestima, el nostre telèfon és el 93 454 91 09. Molts ànims i molts petons!!