Hola, tinc 13 anys. els meus pares es van separar ara ja deu fer, uns 6 mesos...penso que jo abans era molt més divertida i que parlava amb la gent amb més facilitat. No se si he canviat. Estic ensopida i el meu cap pensa molt i li dona moltes voles a les coses. Inteneto passar- m'ho bé i viure la vida al maxim com tothom diu, pero no se com fer-ho. No se si m'hi haig d'esforçar més o què. Quan algun cop surto amb les amigues(que no en tinc gaires), intento fingir que soc la mateixa i aquestes coses...no se si m'entens...pero jo se que per dins em sento malament.
Una altre cosa que em pasa des de fa poc, es que no se com tindre una conversa amb les persones. Em quedo callada i només se dir que si amb el cap... Busco paraules a dins meu i no em surt res. La gent de pensar "Quina nena més sosa". com parlo amb la gent? Que els hi dic? No només es passa amb la gent desconeguda, a vegades fins hi tot em pasa amb la gent més propera; com amb un tiet o algu...
Em dona la sensació que el món em menja, potser exagero però es el que penso. Com he dit abans no tinc gaires amigues i els meus pares m'estan tot el dia dient que surti i que fagi coses....
Espero que em pugueu contestar, perque aixo es important per mi...
Siusplau, contesteu
Moltissimes gracies! Una abraçada!
InterPersonal Data: 04/09/2014 17:03
Hola Lua_9! Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal. Pel que expliques em dóna al sensació que et sents així degut a tot el qeu t'ha passat aquest mesos. 6 mesos és molt i molt poc per acceptar la separació d'uns pares. És natural que hagis notat aquests canvis en tu. El més positiu de tot és que te n'hagis adonat i que consultis per aquest tema i epr voler-ho canviar.
Jo et recomanaria que cada dia escriguis com et sents. Compra't un diari i escriu. Escriure ens ajuda a deixar parlar a les nsotres emocions, i ens alleugera.
A l'hora et recomanaria que si pots també parlis amb els teus apres de com et sents.
I també distreure't. Aprofita els amigues que ara tinguis. Encara que de moment consideris que són poques. i Aprofita els plans que sortin. Molts cops el pla més senzill i amb poca gent és el que senta més bé.
Pensa en tu i en què fer dia adia per estar bé. Cuida't i mima't amb cosetes que t'agradin i aprofita els amistats.
És natural el que m'expliques i el que et passa. Estàs encaixant el canvi que s'ha produit a casa. És un canvi molt important i hoh as d'anar elaborant i acceptant. Pot ser que ploris, que et sentis diferents, que vulguis estar sola a vegades,etc...ÉS NATURAL com et dic. Intenta epr això esforçar-te a fer cosetes i a distreure't també.
una abraçada
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
