Hola! Em dic alba, tinc 15 anys, soc de girona i tinc una millor amiga que m'estimo moltissim, la veritat es q no tinc gaires amics pero prefereixo 10 de verdaders a 100 de falsos.
El problema es que ella te moltes altres amigues, parla amb molta mes gent, te moltisimes amigues, i te altres millors amiges a part de jo.
Jo em sento com a q faig moltisim x ella, dono tot en la nostra relacio, i em semto com q ella no em torna tot el q em mereixo.. i aixo em fereix molt. Pk jo si esta mal em deixo lanima en animarla fins q aconsegeix somriure, em canvi, si ella veu q estic mal pregunta: q pasa? I al cap duna estona ho deixa correr.. no mintenta animar..
Noto q abans era diferent, quans ens veiem mabraçava amb una ilusio i una brillantor especial als ulls i ara... no.
Em sento com a q presta mes atencio a altra gent q a mi, i em poso molt gelosa, pk necesito algu q mestimi, q cuidi de mi com jo faig della, i ella cada vegada ho fa menyss de mi...
Lany pasat jo era especial per a ella i ara ja no ho soc.. ja mos soc tan especial, son tam sols una mes, i ella x ami es la unica, i aixo em fereix..
Si tines un problema majudaria, pero pke s bona persona i ajuda a totom...
Estic desesperada pk torni a ser com abans, sento q cada cop mestima menys i passa mes de mi, i abans no passava de mi. Jo li perdonaria tot jo nomes vull q mestimi.. mhe arribat a autolesionar x aixo, es un tema q em toca molt, ho dono tot i ella.. res.
VULL Q TORNESIM AA ESTAR TANT UNIDRS COM ABANS:'(
InterPersonal Data: 04/09/2014 16:44
Hola idk! Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs entenc que et sàpiga greu que estiguin canviant les coses. A tots a vegades ens sap greu. De totes maneres, crec que se t'ha rpesentat una situació de la que pots aprendre moltíssim!!! Tu pots escollir si agafar-t'ho com una tragèdia o intentar aprendre de tu mateixa i dels altres!! Jo et dic que aquestes situacions són una OPORTUNITAT PER MILLORAR!
Entenc que t'agradi tenir a gent que t'estimi. Però com ve dius perquè algu no t'estimi no vol dir que ningú t'estima. Aquest és un pensament equivocat que només et fa mal.
Pensa també que som molt diferents uns i altres. I que a vegades els altres no tenen la mateixa amnera que nosaltres de mostrar-nos estimació, però això no té res a veure en que no ens estimin.
Una altra cosa atenir en compte, és al manera de ser teva i seva. Potser ella és diferent a tu amb algunes coses. Això no vol dir que no pogueu ser amigues, sinó que actueu de maneres diferents a vegades.
No se si aconseguireu tornar a estar tan unides com abans. Hi ha moltes altres opcions que també et poden fer feliç . Podeu ser amigues i a més tenir altres amigues i ser un grupet. Sumar gent sempre és positiu!!!
Intenta també conèixer gent nova per veure diferents maneres de funcionar , a part de la vostra relació.
Jo et recomano que no et quedis parada observant si torneu a tenir la amteixa amistat que abans. Totes les relacions evolucionen. Disfruta de l'amistat que teniu ara, encara que hagi patit alguns canvis i aprofita per conèixer gent nova!!! I VEURÀS COM ET SORPRENS!!! I T'HO DIC EPRQUÈ FUNCIONA I ÉS MOLT POSITIU!
Endavant!
ELi Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.