Hola pambolisal,
Soc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
Entenc com et sents i és normal tenir aquesta sensació de solitud. Jo et diria un parell de cosetes:
Per una banda, intenta no pensar en com et sents. Sembla mentida, però els pensaments tenen molt poder i si constantment estem pensant que ens sentim tristos, sols i de mal humor, és molt més probable que t'hi acabis sentint, o que, s'agreugi la situació. Per tant, només et deixo que dediquis mitja hora al dia a lamentar-te! La resta del dia intenta no pensar. Com? Doncs ocupant la ment amb altres coses i si no pots, centra't en el moment. Intenta contestar-te a les següents preguntes: "què estic fent?" "Com ho estic fent?" "com puc agafar el control de la situació?"
Pel què fa als amics i a aquesta "vida adolescent" que t'has imaginat, t'he de dir que no existeix. Ningú té una vida fantàstica sense moments baixos. Si creus que necessites relacionar-te més, intenta-ho! Mou-te! et toca a tu lluitar pel què vols!
Posa' un objectiu pel que queda d'estiu i aconsegueix-lo! Veuràs que et sentiràs millor!
Finalment, la recepta per sentir-se bé és fer coses que t'agradin: surt amb els amics, passa estones amb la família, mira una bona pel·lícula, fes quelcom creatiu, riu tan com puguis, juga amb nens petits... Són petites accions molt poderoses, ja veuràs!
Una abraçada i molts ànims
www.consultajove.cat