Més que timidesa

Sóc una noia de 18 anys que té greus problemes de timidesa. És per això que fa un any que vaig al psicòleg setmanalment. Però, durant l'estiu noto molt la falta de sessions. La meva psicòloga em diu que la puc trucar per parlar. Però ja la vaig trucar una vegada i no vull molestar-la durant les vacances.
El cas és que aquest any marxo de Barcelona. Em quedo a Catalunya, però vaig a una nova província per estudiar a la universitat. I tinc moltíssima por. Me'n vaig a viure a una residència d'estudiants completament sola. Porto nerviosa mesos per això i a mesura que la data de marxar s'acosta, estic pitjor.
Em costa molt admetre que els altres no són els meus enemics. Em penso que sóc diferent i els altres ho veuen, que sóc lletja, que vesteixo malament, que la meva forma de caminar és extranya, que estic grassa i que ningú m'enten ni pensa com jo. Sempre em sento observada, com si la gent hagués de treure sempre defectes de mi. I molts cops em costa veure que la meva única enemiga sóc jo, la que es fica aquests pensaments al cap...
Per sort durant tots aquests anys he tingut un grup d'amigues reduit, que sabien el què em passava i amb elles podia ser "més o menys jo mateixa". Però els anys de comfort se m'han acabat i tinc moltes ganes de conéixer gent nova i de fer amics. Però no aconsegueixo superar-ho...sempre m'aillo pensant que tothom m'odia i al final em quedo sola.
Què puc fer per tenir una mica més de seguretat i atrevir-me almenys a dir "hola" sense por? L'altre dia dues noies em van saludar somrient. I jo em vaig girar i vaig fugir pensant que es volien riure de mi. I una d'elles va dir "que borde, doncs adéu eeh!!" No vull que em passi més.
Estic molt preocupada perquè a la meva edat ni tant sols he sortit amb cap noi...i sento que em perdo coses.

Demano perdó per fer la consulta tard. És que no em podia dormir pensant en tot això. Per últim us demanaria que aquesta consulta fos anònima, siusplau. Moltíssimes gràcies.

Hola, com estàs?

Doncs amb tot el que ens expliques, ara tens una gran oportunitat per a conèixer gent. I veig que estàs reunint totes les forces i les energies per fer-ho.

Pensa que a la residència hi haurà moltes més persones com tu, que estaran ben nervioses i espantades per a iniciar aquesta nova etapa on segurament no coneixeran a ningú i hauran de forjar noves amistats. Per tant, estareu empatats.

Això sí, et recomano que comencis a pensar en la por com a quelcom normal i habitual davant d'allò que ens és desconegut. Com més vulguis evitar conèixer gent nova més gran et semblarà la por, dic et semblarà perquè la por continuarà tenint la mateixa mida però tu la veuràs més gran.

Comença a pensar en situacions que et facin por i ordena-les de més petites a més grans. Per començar a fer front a la por, cosa que hauràs de fer, intenta fer aquella coseta que impliqui l'esforç més petit. NO ha de sortir bé a la primera, només faltaria! però ves intentant fer allò que et sembli una mica més senzill dins de la dificultat i la por...

Mira la nova etapa que t'espera amb curiositat i amb il·lusió, la por és normal que hi sigui però no deixis que es mengi tota la resta!

ànims!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat