Casa meva és un infern

Hola!! Necessito ajuda si us plau... a casa meva són crits constantment.
Cada cop estem pitjor. El meu germà em xinxa, jo li faig una bufetada i ell m'ho torna multiplicat per mil amb patades que pensava que em matava. Ser que no està bé el que he fet, però ell tampoc està bé. Després el meu pare em fot la bronca a mi cridant que sóc una amargada que si no ets feliç no ho facis pagar als altres i que et donguin pel cul, m'ha dit. La meva mare m'ha deixat de parlar. Li dic a me mare però fes algo, no? fa anys que estem així i no fas res. No busca solucions. Jo ho intento.
Se que m'hauria de portar millor amb ells però no puc.
Crec que aquest cop m'he passat (lo que t'he dit a dalt) i crec que tindré moltes conseqüències. Me'n penedeixo molt. El meu germà es pensa que estic boja i li faig por... i té raó... ell té 12 anys i jo 20 i sóc la gran... no és gaire normal no?
També és veritat, per això, que estan sempre més a favor seu, i el meu pare és un masclista i crec que tan el meu germà com jo som uns consentits...
Jo estic molt rebel amb els meus pares i ho pago bastant els meus problemes amb ells amb crits i dient coses que sé que els farà mal, tot i que no siguin veritat.
El meu germà diu que sóc una rara i que estic boja i que no n'aprenc, etc. etc.
El meu pare quan se li envà la pinça m'ha fet mal algun cop i constantment m'amenaça i sempre em fa sentir molt malament. El meu germà també.
A casa meva no hi ha comunicació. I jo no vull ser la que comenci a posar ordre...
Què opines de tot això?

Hola!

Doncs malauradament no t'agradarà el que opino de tot això... dius que no vols ser tu la que comenci a posar ordre però com que no puc parlar amb els teus pares i no més et puc aconsellar a tu... et diré que tu pots tenir la peça del puzzle que impliqui que les coses comencin a canviar.

Tan sols un de vosaltres comenci a comportar-se diferent, potser les coses ja canviaran... però jo només et tinc a tu per parlar-ne, per tant, et demanaré que siguis tu la peça del puzzle que comença a mobilitzar-ho tot.

Et demanaré un esforç tan gran que veuràs que serà difícil d'aconseguir només de començar però et demanaré que siguis constant i que t'esforcis mica en mica i comencis a fer canvis...

Com t'agradaria ser dins de casa teva? com series tu si et comportessis de la manera que t'hauries de comportar? independentment del qeu facin els altres?

Doncs comença a comportar-te així:

-sigues la germana gran
-la que té respecte pel seu germà petit
-la que és més madura i no crida a casa
-la que dóna exemple als seus pares
-la que es comporta de manera responsable
-la que riu i mostra senyals de felicitat
-la que ha decidit abandonar l'amargor
-...

I si tu canvies... potser les altres fitxes del puzzle també canviaran...

Dóna temps, no tot canvia ràpid... però si tots seguiu comportant-vos exactament igual, les coses no canviaran... i jo només puc parlar amb tu perquè comencis a canviar coses...

Seràs una de les peces claus del canvi!

Sort!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat