Amor no correspost

Hola!
Es una mica raro per a mi explicar aquests tipus de sentiments ja que no els hi explico a ningú(amb excepció d´una amiga que ens identifiquem 100%, malauradament vivim molt lluny).
La qüestió es que, sóc una noia bi, i aquest estiu he anat al gimnàs amb unes amigues(una de elles la meva millor amiga), probant coses i tal vam trobar una classe que no estava malament. Vam anar un parell de cops i va ser com un "flechazo" amb la profe d´aquesta classe. Un sentiment genial ja que em despertava cada dia amb la il·lusió d´anar al gimnàs i poder veure-la.
Vaig investigar molt sobre ella, fins trobar el seu facebook i instagram, un miracle per a mi ja que em passo hores empanada veien les seves fotos de insta*-*
Total que, fa un mes em vaig enterar que al setembre s´envà, ja no estarà allà. Va ser una apunyalada per a mi, sóc una persona molt enamoradissa (moltissim), i doncs actualment no se que fer...no la veure més, ojalà l´haguès pogut conèixer, tindre la oportunitat de poder parlar amb ella i fent-me il·lusions, que això haguès pogut anar a més...té 15 anys més jo, em doble la edat, però m´agrada molt i no se que fer, (a part de que em sembla que es 100% hetero...)
La merda es la manca de llibertat d´expressió que tinc(per dir-ho així) ja que la meva millor amiga no sap que sóc bi i pff..nose es complicat...
A la profe la canvient de gym, l´envien cap a un altre.
M´agradaria saber el vostre consell o opinió ja que no se que fer, si anar al gym que ella vagi aixi la podría seguir veient(encara que es notaria moltiiissiim), demanar-li el mòbil o dir-li de quedar per anar a pendre un cafè o el que sigui o no fer-me més il·lusions i deixar-le marxar...
Amb aquest text expresso bastantes coses, pensaments i sentiments confussos, desitjant ser solucionats o aconsellats, es una mica lio, pero espero que em pogueu expressar la vostra opinió. El que es fa per amor...
Pd: sóc una persona bastant tímida i més amb aquest tema...gràcies.

Jud, com estàs?

Gràcies per confiar en nosaltres!

Doncs que et sentis enamorada per una professora és molt normal. De vegades ens podem trobar un professor o professora que té quelcom especial que fa que se'ns il·lumini tot, oi?

Malauradament, hem de ser realistes i potser em toca una mica a mi comentar-te algunes coses que has de tenir en compte:

-dius que et dobla l'edat, i que us porteu 15 anys, per tant, ella en deu tenir 30... Això segurament vol dir que a tu et mirarà com a una alumna. Amb 30 anys, normalment, les persones no se solen fixar en persones de 15 anys. Segurament et fa mal que t'ho digui però és important que ho tinguis en compte

-el moment vital en que us trobeu, per la diferència d'edat que teniu, és molt diferent: amb 30 anys possiblement estigui pensant en coses de la feina, del seu lloguer o hipoteca, de si vol tenir fills o no, de si vol tenir parella estable o no (si no en té ja), de fer coses que no tenen res a veure amb les coses que es fan als 15 anys...

-si és hetero... encara ho tens més complicat...

Un psicòleg que es diu Walter Riso (del qual et recomano qualsevol dels seus llibres) diu que l'amor no existeix si no és recíproc... i, malauradament, per tots els factors que ens comentes... és complicat que pugui ser recíproc en aquesta situació.

Això sí, ets tu qui ha de decidir si vols arriscar-te i comentar-li a ella o si prefereixes guardar-t'ho. Però crec que és la meva obligació fer una lectura de com està la realitat del tema amb tot el que m'has explicat.

Suposo que és dur per tu llegir tot això, ho sento moltíssim... però és important que valoris molt el que vols fer i que tinguis en compte tots els factors abans de prendre una decisió.

T'envio molta energia i una abraçada molt i molt forta!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat