Vaig estar amb un noi durant vuit mesos.Jo tinc 16 anys i ell 18, pero l'edat mai ens va importar gens perquè no ens va resultar cap problema. Ja que jo semblo més gran i a més compartiem aficions. La relació era perfecte, el millor que m'ha passat. Era tot genial, de veritat, no se com ho feiem pero era perfecte... Bé els nostres pares no sabien res i durant l'últim més jo estava una mica rallada perquè em semblava que tot s'havia reduit a una rutina, hi estava MOLT agust però massa rutinos. sempre anavem als mateixos llocs i mai feiem res "diferent" per dir-ho d'alguna manera aixi que vaig decidir demanarli un temps. al cap de tres mesos vam tornar a parlar i en un parell d'ocasions ens vam enrotllar i finalment vam decidir tornar a estar junts, va durar poques setmanes. Un mes i una mica més. Però no era el que havia estat abans una relacio ideal. I crec que la culpa era meva. ara em sento que no puc estar sense amb ell pero tampoc amb ell. despres de parlar-ho amb variis amics i amigues penso que potser el problema va ser no dir-ho als nostres pares i per axiò no podiem fer coses diferents, nose si mexplico, una tarda de sofa i manta un soparet romanitc.... jo se que demoment si li demanes podriem tornar a estar junts pero no em vull arriscar a dirho als pares i que despres el problema no fos aqust, tot continui malament i ho haguem de tornar a deixar. jo l'estimo moltissim i se que aixo mai canviara pero tan no vull ferli mal, ames l'he de veure molts dies perque anem a la mateixa escola de musica. que hauria de fer o qin es el problemA¿
Elena Crespi Data: 22/08/2014 08:10
Hola Aidah!
Veig que també ets d'Osona! Com jo!
Una pregunta: ho has parlat amb ell això? què en pensa?
Crec que el més important és que no intentis veure només tu pel teu costat què és el que ha fet que us endinseu en la rutina sinó que li preguntis a ell si també pensa que el fet de no dir-ho a casa us ha limitat i ha fet que un estanquéssiu.
Per tant, aposto perquè li comentis que no li vols fer mal, com et sents i que potser us ha passat això que dius.
D'altra banda: quan prenem una decisió no sabem mai com serà el camí que hem pres, per tant, sempre hi ha el risc de que ens equivoquem o de que l'encertem... no sé què passaria si decideixes tonrar amb ell... i no ho sap ningú. Per això, potser millor si en parles amb ell tal i com ens ho has explicat a nosaltres, no?
Una abraçada!
Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
