urgent... sisplau

La veritat no et vull aborrir pero nessecito explicaro tot a algu. Jo tenia moltissimes ganes de que lestiu arribes, tenia ganes de sentirme lliure, de kedar amb els amics coneixer gent nova, enamorarme..... la tipica fantasia, i savia perfectament k no passaria pero jo o voliaintentar, i aixi e anat fen, fins al punt de k me donat conte de k no svia qui era, se k sonara supe cursi, pero es veritat, la meva vida esta dividida en dos mons,els del meu pare, ciutat, i el de la meva mare, poble. I depen de la gent i lambien madapto i em comporto duna manera diferent, pkrealment el que faig es adaptarme a la gent i a la seva personalitat i no crear la meva, pero sk realment com crear la meva personalitat. I despres, esta lamor, una de les millors coses, i una de les pitjors, pktinc moltissimes ganes de sentirme estimada i de ecplicar tot el k esticescribin algu, i no cal k sigui
una parella, sk ni tans sols tinc una millor amiga per explicarli, si tinc molts amic i estic coneixen gent nova,
pero me adonat de k cap dakets grans amics son lo suficien amics per ecplicarli aixo, em sento com si no tingues
ningu, pk tots akets amics tenen una petita vida en la cual nomes mi aculleixen en una molla, nomes en una cantonada
nomes soc una amiga per de tan en tan kedar i fer el ruc, pero realment no tinc a ningu prr explicar tot aixo. I no sn coses per explicar a la familia, pk son coses k no vull k sapiguin. Aixi k resumin el meu problema es k no tinc personalitat, ns com crear la meva personalitat, i k per acabar em sento sola i com si nimgu mestimes exepte la meva familia. Com o podria solucionar??

P.D o sento per el parrafot i les faltes dortografiaa!! Mercii :)

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Moltíssimes gràcies per la confiança!

Primer de tot et diré que aquest sentiment que tens és molt habitual a la teva edat. L'adolescència és una època en què sent que t'has de situar en el món i no sempre és fàcil. oi?
A veure si et puc ajudar una miqueta, anem a pams:

Respecte a la personalitat, estic segura que sí que en tens. Tu mateixa reconeixes que ets capaç d'adaptar-te als diferents espais i això és molt bo perquè indica que saps estar al lloc que toca. També és normal que et sentis diferent al poble que a la ciutat, pensa que l'ambient és diferent i també les persones que t'envolten, per això tu també actues diferent. Pens que la personalitat no és una cosa de cadascú, sinó que està en funció de la gent que t'envolta.

No tinguis pressa en "crear" la teva personalitat, ja ho estàs fent, i ho estàs fent molt bé, Estàs vivint diferents situacions i sembla que analitzes el teu comportament. La personalitat es forma al llarg de tota la vida a partir de les situacions que vius. Si alguna cosa et funciona ho continues fent i si no et funciona (i te n'adones!) intentes canviar! I així tots anem adaptant-nos al nostre entorn.

Finalment, el tema de les amistats, crec que hauries d'intentar acostar-te a alguna d'aquestes persones que tens al voltant. No jutgis abans d'hora si et volen només per quedar. Ves a caminar o a donar el vol algun dia amb algú i intenta mantenir una conversa més "seriosa". Obre't a aquesta persona. A vegades simplement la gent no se'ns acosta perquè creuen que no ho necessitem. La millor manera d'aconseguir una cosa és demanar-la, oi? Doncs et toca fer aquest pas! Sé que és difícil, però estic convençuda que la gent et respondrà molt millor del què et penses.

Així que a provar-ho!

Una abraçada
www.consultajove.cat