Pits...

Hola Sara, des de sempre el meu únic complexe han sigut els pits, abans no m'importava gaire (perquè sempre he vist actrius i "sex symbols" bastant "planes") però cada vegada m'angoixa més... Pel meu gust el meu cos està prou bé; medeixo 1'59m, peso 44kg, no tinc panxa i els meus malucs i les meves cuixes m'agraden molt ja que tinc curva, per ser franca, em considero una "tía bona" fins que em miro l'escot... Tinc tan pocs pits que qualsevol sostenidor em queda buit (incloent els típics sostenidors petitons que venen per quan a les nenes els hi comencen a sortir els pits) tinc 16 anys i jo això ja no ho trobo normal... El meu novio sempre m'ha dit que no l'importa i que a ell li agraden els meus pits... Però a ningú li pot agradar algo que ni tan sols existeix, i estic segura de que ell preferiría que jo en tingués més... A qui no? Jo ja no se què pensar... Estic molt malament, què puc fer?

Moltes gràcies, i perdó pel totxo!

Hola Sara! Primer de tot, tingues paciència perquè encara tens 16 anys i el pit no agafa forma i mida definitius fins als 18-20 anys aproximadament. Per una altra banda, els pits no necessàriament han de ser grans per ser macos, uns pits petits però ben posats i amb una forma maca també poden resultar molt eròtics. Una part molt protagonista és el mugró, per exemple. A més, i encara que et costi creure-ho, hi ha nois que prefereixen els pits petits o no gaire grans (de la mateixa manera que els hi ha que els agraden més rosses, morenes o pèl-rojes, o altes o baixes, etc). Si el teu novio diu que li agrades com ets és perquè és veritat, creu-te'l. El que pots fer respecte a això és parlar amb ell sobre com et sents per tal de que t'ajudi a sentir-te millor. Molts petons!!