Farta de tot i més, angoixada i amb por.

No puc més em tornaré boja... Em sento una foca, em faig fàstic... i no paro de pensar en el menjar tot el dia...
Abans pesava molt, als 15 anys80 kg em vaig aprimar anant a una metge 10 kg amb un any de manera saludable, ja que em volia sentir bé, dels 15 als 16, quan vaig arribar als 70 em va dir que ja estava bé per la meva alçada, i em va dir que si volia aprimar més com a molt 5 kg, vaig deixar d'anar-hi i em vaig aprimar aquests 5 kg, continuant fent lo que feia volent-me aprimar més, després vaig estar anys mantenint-me així, després no fa molt molt em vaig aprimar més, feia poc pesava entre 63 i 65 tan una cosa com l'altre, va haver un temps que estava molt obsessionada amb el menjar vigilant tot el que menjava, passava gana, etc. i vaig decidir anar a caminar 1h cada dia per això, la gent em deia que si que estava motivada per fer això, però no ho sabien que ho feia per aprimar-me. D'això t'estic parlant de fa molt poc, i tot el dia pensava en aprimar, i algun cop em vaig provocar el vòmit, abans de fer-ho pensant molt en les conseqüències que ja coneixia o les que he llegit per aquí.
Després fa tope poc vaig perdre la gana, no tenia gana per esmorzar, però m'obligava, tot i menjant lo mínim i molts cops volent no menjar, i a l'hora de dinar pensava que tindria gana, però no era així..., i ara estic totalment desesperada de veritat no ser què fer, tinc molta por a tornar a guanyar tot el que havia perdut fa anys..., estic molt molt preocupada, fa uns dies, vaig decidir que volia fer dieta si o si, pq tot i no tenir gana menjava..., i ha sigut plantejar-me fer dieta, deixar de menjar porcaries... i tal i no ser si és per això o què, però torno a tenir moltíssima gana, duro 2 dies vigilant moltíssim, però després em venen "atracons" i menjo moltíssim no t'ho pots imaginar, em peso constantment, i avui per berenar (no són ni les 5 però m'ha vingut tanta ansietat que no ho he pogut evitar...) quan he acabat de berenar m'he pesat i peso 66....(tot i que el matí pesava 64 i durant el dia he anat variant) ara faig més esport que una hora per tot el tema aquest..... tinc molta por tornar a estar una foca, i jo m'ho estic veient que ja me n'estic tornant una..., sóc alta, però el meu pes normal crec que és 65 pel que va dir la metgessa quan vaig fer la dieta.., jo vull pesar 60kg de moment i estic farta... 66kg és molt i estic desesperada, i només sento al meu cap foca foca foca per tot el que he menjat per berenar... és molt de veritat.... i no he vomitat però no puc parar de pensar-ho.
No ser que fer a part del menjar és tot, tota la meva vida és una merda. Des dels 12 anys. Em van fer bullyng els 4 anys de la eso, no ser si això té alguna cosa a veure, amb els meus pares em porto com el cul, crec que el meu pare és maltractador psicològic, és molt manipulador, masclista etc., el meu germà de 12 anys surt més que jo, i no tinc amics, no en tinc de veritat. Ah i fa més d'un any que tinc insomni i he provat més coses de les que t'imagines..., i vaig amb una psicòloga aviat farà un any, tot i que la veig molt poc, ja que em surt gratis perquè hi vaig anar a través del metge. Jo hi vaig anar voluntàriament perquè em costa relacionar li vaig dir i el paper em va posar el que li havia dit jo i a més posava: ansietat, ingesta superior de menjar o algo així i insomni... La veig un cop o cada mes, o cada dos o tres.. depèn, una amiga meva diu que és molt raro, que coneix una psicòloga i ella sol veure els pacients un cop per setmana.
També em tallo des del novembre i ho he inentat deixar, però ho torno a fer, de moment fa com unes quantes setmanes que no ho faig!
Hi ha dies que no tinc ganes de fer res i només dormiria, cada dia és una tortura per mi, em sento molt sola i quan faig coses llavors em sento bé, però com no tinc amics mai o casi mai faig res.
He fet altres consultes, i no vull parlar amb els meus pares... només vull saber què puc fer perquè no em ralli tan el menjar i perquè no em vull engreixar. També vull que em diguis, per si m'ho repenso, que hi ha després de dir-ho als pares? Perquè com conec a me mare estic segura que ella no farà res, n'estic segura, a més no m'agrada que sàpiga les meves coses, mai li he fet una abraçada i mai els hi diria t'estimo als meus pares, m'explico? Mai li he explicat res a me mare, i menys al meu pare...
"Ina Vaci".

Hola "Ina Vaci"! Sé que ho estàs passant malament i des de ja fa molt de temps. Per poder aconseguir trobar-te bé és necessari que parlis amb la teva psicòloga i li expliquis tot tant bé com m'ho has explicat a mi, de cara a que et visiti més seguit en lloc de deixar passar tants dies entre visita i visita. Si ella no pogués, hi han altres vies per rebre tractament. De fet, dir-li als pares és de cara a que ells et portin a fer tractament, però si la data de naixement que poses és real, tens 19-20 anys i no cal que et portin ells, sent major d'edat pots sol·licitar-lo tu mateixa directament. De totes maneres, encara que no necessitis legalment als pares, és recomanable que els ho expliquis encara que les coses siguin difícils amb ells, rebre la seva ajuda seria bo per a tu, i si no els hi dius no la podràs rebre de cap manera. Dóna'ls la oportunitat de que t'ajudin, Ina. Parla com a mínim amb la teva mare, i per una altra banda explica-li tot a la teva psicòloga. Fundació Imatge i Autoestima tornem a obrir el 25 d'agost, pots tornar a trucar-nos (93 454 92 75) per tal que de t'ajudem amb el teu cas. Molts ànims i molts petons!!