Mira, no he parlat fins ara amb ningú d'això, i no sé, sento que necessito ajuda i desfogar-me.
A veure, desde principi d'any sento un buit al pit gairebé sempre, com si estiguès buida. Sento que estic sola i que no tinc a ningú (a més, el meu millor amic m'ha deixat de parlar y això no ajuda), he perdut interes per coses que abans disfrutava, mai soc suficient, estic gairebé les 24hs de mal humor y dormo poquísim. Gairabé no sorto amb les meves amigues y em quedo en casa i a més, he arribat alguna vegada en que estaria tot millor si no estigués. M'he informat una mica per internet y tinc la majoria síntomes de la depressió.
Sumant tot això, no soc una persona guapísima ni molt prima, i tinc una autoestima molt baixa, intento aprimarme però mai aconsegueixo arribar a la meva meta, fet que fa que hem deprimeixi més. Una vegada vaig arribar a vomitar, però hem vaig espantar del que havia fet y ja no he tornat a fer. Intento menjar menys y fer esport, però encara no aconsegueixo el que necesito... La gent em diu que he aprimat bastant, però jo no ho noto, això també fa que tingui por de patir anorexia nerviosa.
Sé que tot això pot ser greu i que hauria de parlar amb els meus pares, però tinc por, ja que si ho fes sé que cambiarien moltes coses, i tampoc vull preocuparlos, a lo millor només es una etapa... També tinc por de que no s'ho prenguin seriosament i que pensis que només vull captar l'atenció.
Sento que tot això sigui tan llarg però es lo millor que he pogut fer intentant resumir tota la meva merda...
Elena Crespi Data: 21/08/2014 07:24
Hola Lucía, com estàs?
Primer de tot, gràcies per parlar d'aixpo amb nosaltres.
T'explico una mica: encara que hagis llegit per internet que tens la majoria de símptomes de la depressió això no vol dir que la tinguis. S'hauria de valorar molt més i la valoració l'hauria de fer un professional.
Durant l'adolescència, la majoria d'adolescents, encara que aparentment no ho sembli, tenen la majoria de símptomes perquè és una etapa molt volàtil amb molta variació de sentiments i moments molt tristos, canvis, adaptacions...
Tu tens el poder de fer que tot això no vagi a pitjor. De moment et proposo que facis el contrari del que estàs fent:
-No et tanquis a casa: si et tanques a casa encara faràs que et sentis més malament
-No intentis menjar menys i fer més esport: perquè això pot afeblir les teves defenses i fer que encara et sentis pitjos física i psicològicament.
Per tant, si vols començar a fer un canvi et proposo que:
-Intentis trobar alguna cosa a fer fora de casa amb les amigues amb les que dius que no surts. Potser al principi costarà una mica però és necessari ser constant. Sinó també et pots plantejar fer alguna activitat extraescolar que et permeti ampliar el teu cercle de coneguts i d'amistats.
-Si realment et vols aprimar, no ho intentis per tu mateixa: que mengis menys i facis més esport no garanteix res. Potser garanteix que baixis les teves defenses i això encara et faci sentir més deprimida. Hi ha una correlació directe. Per tant, posa't en mans d'una nutricionista per veure quines coses pots fer per perdre pes correctament i quina pauta d'esport hauries de fer.
A partir d'aquí, tot pot començar a millorar.
T'envio molta energia. Aquest inici és difícil però és molt important que prenguis tu la iniciativa en tot això per molt que et costi.
Un abraçada!
Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
@Tarongesenceres - FBK: elenacrespipsico
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
