Ja fa més de 6 mesos que vaig conèixer a un noi a través d'un joc. Tot va començar a principis d'any, quan amb una amiga vam entrar a jugar al habbo, després d'una estona vaig començar a parlar amb un noi, era super simpàtic però havíem de parlar amb anglès perquè ell és de Brasil, i a part de que sóc molt tímida, no sabia què i com dir-li les coses ja que no he tingut mai parella estable(percert tinc 18 anys i ell 19). Tot i això ell em deia que no em preocupés per lo de l'anglès perquè ell tampoc era un expert, així que vam estar parlant durant una llarga estona sobre els nostres interessos. Quan ell va haver de marxar vam decidir trobar-nos l'endemà, pensant-me que seria una tonteria i que d'aquests llocs no en podria treure res bo, però al dia següent hi era, i així vam anar quedant durant tres dies, fins que em va preguntar un altre cop per el meu facebook, el primer dia li vaig dir que no perquè no el coneixia, però aquest cop em va agradar la idea ja que tots dos ens volíem veure. Un cop amics al facebook, va ser una bona sorpresa, el noi no estava malament i investigant no hi havia res sospitós, segons ell també es va quedar impressionat i li vaig agradar. A partir d'aquí no vam de deixar de parlar ni un sol moment en tot el dia, si jo no li deia res, ja m'enviava ell un missatge de "et trobo a faltar", i al revés. Ens fèiem preguntes ràpides i divertides per conèixer-nos millor, i vaig anar veient que era el noi ideal, simpàtic, bona persona, sempre alegre, divertit i es preocupava per mi. Al cap d'una mesos ens vam donar els whatsapp per poder enviar-nos fotos i vídeos millor i poder parlar amb més comoditat. La cosa cada cop anava millor. Hi ha molt bon feeling entre nosaltres, ens ho expliquem absolutament tot (des de com ens ha anat el dia fins la nostra virginitat i imaginar-nos la vida junts)i coses que no hem explicat a ningú més.
La veritat es que estem molt enamorats l'un amb l'altre i somiem amb el dia que puguem estar junts, i igual que la cançó i com em diu ell "I won't give up on us".
Fa uns dies em va dir que ha trobat una feina i ara no ser si es per això parlem poquet (i a part em capfico amb les últimes connexions del whatsapp). La cosa és que després de parlar cada dia, ara quan no podem em poso molt trista i em començo a deprimir perquè a part el seu internet va fatal i cada dos per tres es penja. I arriben dies que m'agafa un baixón, exploto i començo a plorar i plorar perquè el necessito veure, tocar i tenir-lo al meu costat (ja li he dit d'utilitzar la cam o que m'envii un vídeo com jo faig, però a part de que també és molt tímid viu amb tota la família i no te gens de privacitat, per això li es complicat).
L'altre dia li vaig explicar i em va dir que m'entenia perquè ell també sent el mateix per mi, però de cap manera volia que plorés i que a vegades era impossible parlar encara que li fes molta ràbia. I es que s'ha anat creant un sentiment molt fort entre nosaltres i no me'l puc treure del cap.
No ser que fer per intentar no sentir-me així d'aixafada, trista o enfadada quan no podem parlar, ja he provar d'escoltar música alegre, entretenir-me fent altres coses, quedar...però quan més m'afecta és a la nit...
Ajuda siusplau.
Gàcies :)
InterPersonal Data: 15/08/2014 15:57
Hola laurem96! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs fas bé d'anar fent aquestes cosetes és així com aconseguiràs anar-te distraient i estan més relaxada. És natural que estiguis una mica moixa si parlaveu tan. De totes maneres, és una bona lliço per aprendre a accceptar els canvis en les coses i en les relacions. Ell et diu clar qeu sent el mateix però la feina les connexions amb un pais tan llunyà el canvi d'horari fa que no pogueu aprlar tan. És natural!
No deixis que alt eva emnt et jugui males passades pensant en pel.licules que de moment sembla que no tenen cap base de realitat epr com va la relació entre vosaltres.
Centra't en totes aquestes coses i fes els teus plans per animar-te!
Jo et recomano també que facis una llista de pros i contres de mantenir aquesta relació eprquè sabràs millor com portar-ho. Per ser realista per anar acceptant els obstacles que ja vas trobant. Totes les relacions tenen obstacles que cal acceptar i aprendre a gestionar. Hem de veure sie stem disposats a aprendre a gestionar-los, si no és molt complicat fer-ho i si ens surt a compte. Això no treu a que disfrutem de les relacions, eprò també cal tenir en comtpe aquesta part.
Per tant, viu el que compartiu ara i ja aniràs veient si et convé o no. No anticipis històries negatives, de moment no han passat.
una abraçada
Eli Auelt www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
