Problemes amb mi mateixa

Hola, m'agradaria ser anonima. La veritat es que no se per on començar. Fa temps que no m'estimo en cap aspecte, i al principi pensaba que serien moments puntuals a l'adolescencia pero he anat a mes. Em vaig començar a obsesionar amb el fisic, era el tipic problema de 'estic grassa' i era vertitat perque tenia un lleuger sobre pes, pero ara tinc un IMC de 19,72 i estic al meu pes que tenia com a meta, pero vull continuar baixant perque encara em continuu veient grassa, a mes de que estic obsessionada (encara que al principi ho negava) perque em passo el dia mirant les kcal dels aliments, o he arribat a no menjar durant 3 dies, o a vegades que per culpa de la fam (o de vegades tambe sense gana)termino menjant com una boja i despres vomintant-ho... pero perque em sentia culpable, moltes vegades m'he intentat aguantar pero no sempre puc.
Doncs, per culpa d'aixo he anat perdent autoestima, pero de vegades penso que aixo va molt mes alla del fisic, moltes vegades he intentat pensar en alguna part del meu cos que m'agradi mes, o alguna cosa que cregui que s'em dona be o alguna virtut que tingui i no trobo res...
A causa de tot aixo, em tallo, i pot ser que no ho entienguis (ja he llegit altres consultes), pero al principi ho vaig començar com un castig, pero ara ho faig cada vegada que em sento pitjor de com acostumo a sentir-me, es com per equilibrar el dolor que sento per dins, a mes de que en el moment que ho faig no em fa mal.
Tot aixo solament ho sap la meva millor amiga, pero ella tambe te complexe de grassa (encara que esta normal) pero per sort no ha fet res del que jo he fet, solament es el complexe, i intento ajudar-la a que s'estimi pero sempre em diu que m'apliqui a mi el que jo li dic a ella per animar-la. El cas es que solament ho sap ella, tinc mes amigues de confiança pero no vull que ho sapiguen, em fa por el que pugui pensar la gent sobre les meves marques dels talls o segurament em diguin que vagi a un psicoleg cosa que, pot ser sigui veritat que el necessiti, pero no crec que pugui fer res per mi.
Em sento molt sola i no se quant aguantare aixi, mai he intentat suicidar-me pero no hi ha dia en que no pensi en aixo i no vull estar sempre aixi... no trobo res que em 'motivi' per continuar vivint...

Sento molt enrotllar-me tant, pero necessitava 'desahogarme'...
Gracies!

Hola Eli, gràcies per confiar en nosaltres. Sóc l'Elena.

Et convido a construir l'Eli que t'agradaria ser. I estic convençuda que no t'agrada ser una Eli amb poca autoestima, que no es veu bé, que es fa talls i que no troba res d'ella mateixa que no li agrada.

Precisament per això m'encantaria que trobessis forces per a construir-te tal i com t'agradaria ser: quines coses creus que hauria de fer l'Eli que sí que t'agrada?

Comença per coses possibles i petites i mica en mica ves augmentant. Ves fent aquelles coses de les que creus que et sentiries orgullosa.

Només hi ha una manera d'estimar-se més i més i és fent alló que et fa sentir bñe, allò que realment vols ser.

Evidentment, si estàs així, et recomano que puguis buscar ajuda d'un psicòleg o d'una psicòloga. i no es tracta de que ell o ella facin res per tu sinó que tu realment vulguis rebre ajuda.

T'envio una abraçada ben forta, cuida't i a construir-te!

Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres