Hola,
(soc ucraïnesa, no se si te alguna importancia)
estic una mica farta de la meva vida.
el cas es que el meu pare em crida per tot i no tinc una bona relació amb ell, gens, moltes vegades he pensat que potser jo era la filla dolenta i tot això, però amb el temps me n'he adonat de que intento fer les coses bé, però ell és massa estricte, i el pitjor es que jo tinc el seu caràcter, i això no ho aguanto. moltes vegades intento parlar amb ella pero em costa, i no puc dir que sigui un mal pare o que no l'estimo, perque en part no es veritat, ell pot ser un gran pare i me l'estimo moltissim, pero ja no puc mes. ell es estricte perque es així com era el seu pare amb ell, pero això no vol dir que hagi de ser així amb mi. o si?
una altra cosa es que no tinc apetit, gens i se que això ho hauria de fer en un altre consultori, pero no demano una bona dieta per poder engrassar una mica, ja he parlat amb uns quants metges i se el que he de menjar, pero es que gairebe mai tinc gana, no soc anorexica, estic dintre de lo normal, amb 14 anys, faig 1'60m d'alçada i peso al voltant del 43kg.
una altra cosa es l'amor, m'he decepcionat i crec que es el meu primer amor, ell era el meu millor amic i m'ha decepcionat moltissim pero no em puc olvidar d'ell. aquest estiu m'he proposat fer-ho pero costa, costa molt. co puc fer-ho?
a més soc bastant bipolar i m'enfado per qualsevols tonteria, i ja no puc cambiar el meu caracter, es impossible.
l'autoestima esta pel terra, em considero una noia normal, pero entre que tinc molts grans i encara no m'ha vingut la regla (14 anys)em trobo lletja, tot i que amb el meu cos no tinc gaires problemes, si estic prima, tampoc tinc molt cul ni gaire pit, pero trobo que es normal.
necessito un psicòleg urgent, que faig amb la meva vida?
he pensat en tirarme des del balco, pero això ja si que no, em ve aquest pensament cada dos per tres, pero intento treure-m'ho del cap, ja que tinc uns pares, tot i que estrictes, pero mestimen i unes amigues i amics que valen la pena, en la resta de coses, estic fatal.
AJUDA SIUSPLAUU!!!!!!
Elena Crespi Data: 11/08/2014 06:36
Hola Neverland, com estàs?
Gràcies per escriure'ns i per confiar en nosaltres:
Sobre els temes que ens proposes, anem per parts:
El teu pare:
Pot ser que si amb ell van ser molt estrictes, ell també ho sigui amb tu. Els pares intenten educar-nos de la millor manera que saben però això no vol dir que ho facin del tot bé. Pensa que segurament no ho sap fer millor. El més important és que tu no dubtes que t'estima i que vol el millor per tu, per tant, mica en mica podries anar parlant amb ell i podries demanar-li per què t'exigeix tant, què és el que ell creu que podries millorar... però sempre des del bon rotllo. Parlar amb ell és clau perquè estigueu bé!
Menjar:
Si veus que et costa tenir gana i ja has anat al metge perquè et donin una dieta per engreixar-te et recomano que vagis incorporant més menjar mica en mica. Si no tens gaire gana i de cop i volta menges molt més del que estàs acostumada pots passar-ho malament. Però si mica en mica vas augmentant el menjar, això et pot ajudar.
De totes maneres et recomano que aquesta consulta també la facis al consultori d'alimentació!
Amor:
Com oblidar-lo? doncs et recomano que no intentis escriure-li, ni mirar el seu facebook, ni contactar amb aquesta persona. Com més voltes li donis al tema més et costarà. Però el que primer has de decidir és que realment el vols oblidar. I també t'has de donar temps, oblidar no passa d'un dia per l'altre.
Autoestima:
És important que trobis coses que t'ajudin a valorar-te. Segur que en tens un pilot. I que puguis fer allò que et fa sentir feliç per estar millor amb tu mateixa. L'autoestima es pot anar guanyant mica en mica, no de cop!
Una abraçada i que tinguis bon estiu!
Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
