Estrès

Hola!
D'aquí poquet tinc consulta amb una psicòloga perquè tinc problemes amb el menjar (suposoq que TCANE) i perquè sempre estic sense ganes de res, de mal humor, trista, etc. Ja vaig anar a aquesta psicòloga durant un temps (d'agost a novembre) però contra la meva voluntat, així que no li vaig explicar res més enllà del meu dia a dia. Em va diagnosticar amb transtorn adaptatiu (suposo que perquè m'autolesiono) i, mirant per internet els dos tipus (amb ansietat o depressiu) tinc tots els símptomes del depressiu. Fa poc vaig decidir que volia tornar perquè estic molt farta de no tenir ganes de sortir de casa, d'estar borde, de que em molesti tot i tothom, de sentir-me malament amb mi mateixa per tot, etc. (un amic es va plantejar si tenia depressió, perquè sempre he sigut molt alegra i sempre reia, tot el contrari que ara) i de no poder veure'm bé no menjar com una persona normal. El que passa és el següent:
- tinc por del diagnòstic perquè no em veig malalta
- no sé com començar a explicar-li les coses: li dic com em sento ara o començo pel principi?
- per molt que per una part vulgui recuperar-me, vull seguir perdent pes, perquè sé que depenent del diagnòstic em vigilaran molt més

què puc fer?

a més, he notat que hi ha situacions normals que m'estressen i em posen molt nerviosa. Per exemple, aquest any només he anat a la platja dues vegades, una d'elles amb ma mare, perquè no vull que la gent em vegi en bikini. Normalment quan hi anavem estavem unes 3 hores o així. Aquest cop, però, en el moment d'haver de quedar-me en bikini em vaig començar a estressar i l'única cosa que volia era marxar, marxar i marxar. L'única cosa que tenia al cap era marxar.Al cap de tres quarts d'hora no podia més i vam tornar a casa Pot ser un signe d'ansietat?

Gràcies!

Hola! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. DOncs jo si qeu et recomano que tornis a teràpia. No t'espantis pel diagnòstic, els diagnòstics només erveien per treballar terapèuticament i treure-te'ls de sobre. És a dir, posar-hi solucoó.

Pensa que al spicòleg ets tu el que planteges també elq eu vosl treballar i els psicòlegs ja tenim els estratègies per donar el cop de mà .

No et valoris a partir del cos només, no et descuidis de valorar totes els teves virtuts!! i fes aqust treball amb la psicòloga et sentiràs lliure i bé amb tu amteixa.

una abraçada

Eli Aulet


www.interpersonal.cat