SENSE AMICS(URGENT!)

Hola,sóc una noia tímida que no se li donen gaire bé les relacions socials, però que tot i així té força amics. El problema és que a l'estiu els meus pares i jo ens n'anem al nostre pis a Salou i allí encara no n'he fet ni un d'amic, i això que portem més de cinc anys estiuejant allí. Per una banda és perquè a l'edifici no hi hamassa gent i els que hi són, són àvis que no tenen n3ts. Per l'altra banda és perquè els meus pares mai em deixen fer activitats que impliquin fer-les sense ells. Sempre volen que no faci res sense ells i em dona la sensació que em volen tenir lligada a ells. Em tracten com una nena petita, quan em ve de gust fer un tomb no em deixen si no venen,i així sempre. I jo no sóc tanpetita, si gairebé tinc 15 anys! I em sembla que si vaig sempre amb ells no en podre fer d'amics, em resulta vergonyós. He intentat parlar mil vegades amb ells però no ho volen entendre i em renyen quan ho dic. Igualment, ni que em deixessin sortir no sabria on coneixer-los ni com, ja que seria una mica estrany anar passejant i de repent parar-me i preguntar el seu nom. No se com fer-ho però necessito amics perquè no vull fer acfivitats, pwrlar sobre temes d'adolescents que no volem que sàpiguin els pares,etc. Aamb els meus pares.
Que puc fer? Que m'aconselles?
Gracies l

Hola! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'interperosnal. Ho entenc. Als apres a vegades els costa molt veure quan els fills van creixent. És un canvi important per ells. Pots explicar-els-hi que els entens de que els hi costi però que tu també tens les teves necessitats de sortir i conèixer gent i que quedan-te a casa ia mb ells sempre no pots aprendre tot el que has d'aprendre a l'adolescència: habilitats socials, marcar límits.etc....

Proposa'l-s'hi si podeu tenir algun altre tipus de confiança, com per exemple aprlar del tema que els hi rpeocupa i que et donguin al seva opinió per a què tu tinguis una guia per anar fent sola, eprò que prohibir-te fer coses limita la teva responsabilitat i autocuidado.


per altra banda, també és natural que amb algunes coses et diguin que no!!! Això e´s natural!
una abraçada!